23.12.2010 - 06:00
Joan Salvat-Papasseit, el poeta obrer, el poeta avantguardista, el poeta eròtic i sensual, el poeta popular del ‘Poema de la rosa als llavis‘, el poeta dels cantants…, és l’objecte d’estudi de la nova exposició de l’Arts Santa Mònica, ‘Salvat-Papasseit, poetavantguardistacatalà (vídeo). És la primera exposició dedicada a aquest poeta que ja és un clàssic, encara que el fet de considerar-lo un clàssic tingui adeptes i detractors. L’exposició, organitzada ensems amb la Institució de les Lletres Catalanes, no és tan sols biogràfica, perquè en reinterpreta la trajectòria amb un marcat accent conceptual.
El poeta obrer, aprenent d’adroguer, vigilant de fusta al moll, es va formar a la biblioteca de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i es va posar al servei de l’activisme polític des del periodisme. Signava els seus articles amb el pseudònim Gorkiano. La relectura d’aquest moment: la instal·lació ‘Del Workers Club a l’Ateneu’, és de Francesc Abad. Consisteix en una cambra literària on es recull la formació i el pensament de l’obrer autodidacta que Salvat-Papasseit va ser.
El 1915 Salvat va entrar a treballar a les Galeries Laietanes, on s’aplegava l’avantguarda literària i artística. S’encarregava de la llibreria, un espai d’informació, d’encontre i de debat, i editava tres revistes: ‘Un enemic del poble’, ‘Art Voltaic’ i ‘Proa’, que eren la plataforma de les avantguardes. En l’exposició, els artistes Isabel Banal i Jordi Canudas reinterpreten aqueixes tres publicacions i tornen a situar en una geografia imaginària l’edifici de la Gran Via 613, on hi havia les Galeries Laietanes, aterrat a mitjan anys cinquanta per fer-hi un bloc d’oficines. Alhora, els artistes han fet una acció significativa, consistent en una estora commemorativa estesa a l’entrada de l’edifici actual per recordar l’establiment avantguardista i el poeta, amb el vers final d’un poema que diu ‘… i les sabates embrutaran l’estora’.
El 1924 Salvat va morir de tuberculosi. Tenia trenta anys. En les seves estades al sanatori va escriure la seva obra més sensual, lluminosa i, tanmateix, quotidiana; la que amb els anys l’ha fet popular i clàssic. L’artista Domènec proposa una metàfora arquitectònica de la darrera etapa de la vida i de l’obra de Salvat.
L’exposició culmina amb una instal·lació d’Eloi Puig, que fa una reinterpretació audiovisual del treball sobre Salvat-Papasseit que es fa a les escoles. També conté una interpretació visual i sonora dels cal·ligrames d’en Salvat, obra de Mariona Garcia.
Cal assenyalar, així mateix, la importància del catàleg, amb articles de reflexió i de debat. Les comissàries de la mostra són Pilar Bonet i Maia Creus i el disseny expositiu és d’Anglí Folch & Associats.
