15.12.2010 - 06:00
Dins la commemoració dels cent cinquanta anys de l’Ateneu Barcelonès el president Oriol Bohigas i el vice-president primer Ferran Mascarell van explicar, en una reformada i engrandida sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès, els projectes d’una entitat dialogant, que vol proposar a la societat catalana idees de futur. A l’acte, hi va assistir el batlle de Barcelona, Jordi Hereu, una mostra, segons Bohigas, de la relació fraternal de l’Ateneu amb els organismes públics de la ciutat.
Ferran Mascarell havia explicat a la premsa, poques hores abans, les grans línies ideològiques i el programa d’actes del cent cinquantè aniversari de la fundació de l’Ateneu Barcelonès. Va dir: ‘Fa cent cinquanta anys Barcelona encara no tenia l’Eixample i el món no coneixia la teoria de les espècies de Darwin, perquè encara no s’havia publicat. En aquest temps el món ha canviat molt.’ I continuà: ‘Durant aquest temps, no hi ha moviment important del país que no hagi passat per l’Ateneu (article anterior). Jo sempre dic que l’Ateneu, més que no pas un edifici, és un esperit, d’encontre, de voluntat de progrés de la nostra societat.’ I va recalcar la idea que l’Ateneu no és passat sinó que és futur.
Mascarell va insistir en la necessitat del trobar-se presencial: ‘Vivim en l’era digital, però hi ha una gran necessitat d’encontre presencial. L’Ateneu ho demostra: no hi ha hagut mai tants socis com ara (4.200 socis, un 40% dones). Per l’Escola d’escriptura de l’Ateneu, hi passen cada any més de mil alumnes; la biblioteca té diàriament una mitjana de 330 usuaris, i la tradició de les tertúlies és ben viva. Avui, a l’Ateneu, hi funcionen una trentena de tertúlies. En aquest nostre món virtual les ganes de dialogar presencialment són moltes. I parlo de dialogar fent servir aquest verb com fa l’Oriol Bohigas: dialogar per proposar a la societat catalana idees sobre el seu futur.’
Entre les iniciatives més significatives de la celebració hi ha ‘Apadrina un llibre‘, proposta llançada amb la voluntat que els socis ajudin a restaurar uns tres-cents volums antics de la biblioteca. Segons els càlculs, es necessitaran 1.100.000 euros. També s’ha editat el volum ‘Testimonis artístics’, que fa de catàleg de la col·lecció d’art de l’Ateneu. També s’editarà un llibre pràctic explicant què és l’Ateneu Barcelonès, i què s’hi fa, amb la idea de captar més socis i de fer-lo conèixer a la gent que encara el desconeix.
El programa d’actes també conté un cicle de conferències que la junta directiva ha titulat ‘Catalunya 2050’. Segons Mascarell, ‘la data és una expressió metafòrica i hem posat Catalunya en el títol per l’ambició de la mirada: si mires un país mires l’entorn i mires el món.’ Obrirà el cicle Joan Maria Nin, director general de la Caixa (no oblidem que l’Ateneu en va ser una de les entitats fundadores i que es vol mantenir el vincle) i el clourà el president de la Generalitat. També han confirmat que hi participarien Anna Cabré, directora del Centre d’Estudis Demogràfics i el sociòleg Manuel Castells.
L’assignatura pendent de l’Ateneu, segons Ferran Mascarell, és la presència en les xarxes socials. Però, coincidint amb el cent cinquantè aniversari, l’Ateneu ja es pot trobar al Facebook i al Twitter.
