15.12.2010 - 06:00
Reconeguda a tot arreu per la famosa trilogia ‘Cor de tinta’, l’escriptora alemanya de literatura infantil Cornelia Funke ha passat aquests dies a Barcelona per presentar el seu darrer llibre, ‘Reckless: Carn de pedra‘ (Edicions 62). VilaWeb ha aprofitat l’avinentesa per preparar-li una entrevista amb la jovenalla de Què Llegeixes, lectors apassionats de Funke, que li fan tota mena de preguntes (vídeo).
En una atmosfera íntima, sense focus, gairebé a la penombra, els joves lectors de Cornelia Funke contenen l’emoció que senten de trobar-se davant una de les escriptores més reconegudes de la literatura juvenil europea. Han llegit centenars de pàgines i tenen moltes preguntes a fer-li: algunes hauran de quedar al tinter. Hi ha nervis, però tot passa amb una gran placidesa, els joves es deixen impregnar per l’aura de l’escriptora, que després d’un dia llarg ple d’entrevistes està contenta amb l’encontre. Explica que l’entrevista amb els ‘quellegistes’ és el millor moment del dia: ‘Els periodistes sovint llegeixen per força els meus llibres, en canvi aquests lectors que m’heu portat els han llegits per plaer i això, creieu-me, és ben diferent’. I segur que ho deu ser perquè malgrat les càmeres, malgrat ser en un vestíbul d’un hotel ple d’entrebancs, la compenetració és tan alta que ben bé podria passar que tots ells, lectors i escriptora, se n’anessin a un altre món mentre els adults badem. O potser no cal, perquè potser ja hi són. El món de tinta, el món dels llibres és tot seu.
Un a un es van presentant, el nom de pila i el nickname. Aquesta és la conversa que podeu veure al vídeo:
—Quina va ser la primera idea que va tenir abans d’escriure Reckless? (Enric/Geòleg)
—La primera idea no va ser meva. Va ser la primera vegada que un amic meu tenia una idea que m’agradava tant que vaig pensar mmmm… aquesta història pot ser un bon llibre. En Lionel Wigram, productor dels films de Harry Potter, em va suggerir que seria fantàstic crear un món més modern del que havia fet fins aleshores, on els contes de fades fossin realitat. Em va agradar la idea, després de ‘Cor de tinta’ estava cansada de tanta edat mitjana. Volia trens, rifles, volia sentir el nostre món.
—Quan va crear el personatge de Jacob, el protagonista de Reckless, es va inspirar en alguna persona real? (Laia/ Silai)
—Molta gent diu que Jacob s’assembla molt al meu fill Ben, que té setze anys i és tan salvatge que salta sobre la teulada de casa. I quan li pregunto si té por quan fa aquestes coses perilloses, em respon que li agrada desafiar la por.
—El toc sinistre que té el món que hi ha darrere del mirall intenta reflectir el món interior que Jacob no sap veure o no vol conèixer? (Anna/Misha)
—Sí, si, molt bé… Ell no pensa gaire amb ell mateix. Ell simplement actua i no mira cap endins. El mirall, només el pots travessar quan no et coneixes a tu mateix.
—Quan crea un nou personatge, com sap de quina manera actuarà o pensarà? (Xavier/Vanilor)
—No, no ho sé. Els personatges em sorprenen contínuament i quan de sobte ells fan alguna cosa molt inesperada, sé que són vius. Intento no preguntar-me amb què els alimento perquè sé que tots són projeccions de mi mateixa i no vull saber d’on vénen, no fos cas que de sobte tot es trenqués. A mi en Jacob no m’agradava quan vaig començar la història. Després em va anar agradant més i més i em va empènyer a ser molt temerària a l’hora d’escriure sobre ell. I ara m’agrada tant, que no vull escriure sobre ningú més. I això li agrada molt.
—Li agrada veure els seus personatges als films, com és el cas de ‘Cor de tinta’ i ‘El senyor dels Lladres’? (Lenok/ Leonor)
—Prefereixo que cada lector tingui la seva pròpia pel·lícula al cap. Crec que les històries dels escriptors són més bones que no les que podem veure a la pantalla, són més elaborades i més intenses. Però no prohibeixo fer pel·lícules basades en els meus llibres perquè de vegades vols veure una imatge real. Per exemple, si es fa ‘Reckless’, m’agradarà veure com és el Palau del rei.
—Per a crear aquest món imaginari, s’inspira en llocs reals? (Júlia/Meggie)
—Crec que tot és inspirat en el món real. D’alguna manera tot és molt més salvatge del que podem arribar a crear, que res que no existeixi abans. Quan vaig ser a Moscou tota la història de Reckles va esclatar al meu cap. i si la història de Jacob havia de tenir tres llibres, va passar-ne a tenir cinc. I això va passar perquè vaig anar a aquest lloc.
—De tots els llibres que ha escrit, n’hi ha algun que la faci sentir més satisfeta o que li hagi agradat més? (Anna/Ikiu)
—Sempre el llibre preferit és el que estàs fent: si no, tens un problema.
—Quins són els autors que l’han influït més? (Enric/Geòleg)
—Tots els llibres que llegeixes sempre t’influencien, tant si són bons com si són dolents. L’autor que més admiro ara és Neil Gaiman. El coneixeu? Doncs l’heu de llegir, us agradarà.
—Quan comença a escriure, ho té tot planificat o es deixa endur? (Xavier/Vanilor)
—Preparo entre quinze capítols i vint que canvien completament quan em poso a escriure. Una història és com un laberint, hi entres i has d’agafar un camí. I si el camí no és el bo, t’avorreixes i has d’agafar-ne un altre. És sempre com una gran aventura, saps com hi entres, però no com te’n sortiràs.
—Quin és el personatge d’aquesta darrera novel·la amb què s’ha sentit més a gust? (Anna/Misha)
—Qui se m’assembla més és en Fox, també em sento molt còmoda amb Dark Fairy i l’Emperadora. El meu amic Lionel em diu que els personatges que faig són molt reals perquè són molt dolents!
