14.12.2010 - 06:00
Avui al vespre l’Ateneu Barcelonès commemorarà els 150 anys de la fundació. L’acte consistirà en els parlaments del president, Oriol Bohigas, del vice-president, Ferran Mascarell, i del batlle de Barcelona, Jordi Hereu. L’Ateneu Barcelonès ha estat capital en molts moments de la història de la ciutat i del país, i ha arribat a marcar la política, la cultura i la societat catalanes d’aquest segle i mig. VilaWeb n’ha triats cinc, d’aquests moments, i ha demanat a l’historiador Jordi Casassas, responsable del llibre ‘L’Ateneu i Barcelona 1 segle i 1/2 d’acció cultural’ (la Magrana, 2006) que els comentés.
1895 Àngel Guimerà i la catalanització de l’Ateneu
El 1895 el nou president de l’Ateneu, Angel Guimerà, pronuncia en català el discurs inaugural del curs, fet insòlit a l’època. D’aquesta manera reivindica l’ús de la llengua catalana i engega la catalanització definitiva de l’entitat. Segons Jordi Casassas, ‘fou un fet molt important perquè, a l’Ateneu, s’hi parlava en català, però en els actes públics la burgesia barcelonina utilitzava el castellà, que era la llengua d’alta cultura. El català es considerava una llengua d’ús quotidià, una llengua popular. Guimerà va reivindicar la dignitat de la llengua catalana. Això va irritar la intel·lectualitat espanyola, que no es podia empassar que el català suplantés el castellà. Però aquest fet de Guimerà obre la catalanització de l’ateneu, que consumarà una nova generació, la del grup de Prat de la Riba: esbossen una mena de plataforma que es concretarà en la candidatura dels quatre presidents, origen de la Lliga Regionalista. Aquest fet va ser molt important, tant per a la ciutat com per al país.’
1903 ‘Elogi de la paraula’ de Joan Maragall
Joan Maragall assumeix la presidència de l’Ateneu Barcelonès el juliol del 1903. En el discurs de la sessió inaugural del curs, al setembre, llegeix ‘Elogi de la paraula‘, un dels seus grans textos de la paraula viva. Explica Casassas: ‘Va ser un moment en què l’Ateneu va perdre una certa importància política, perquè ja hi havia unes altres institucions que feien aquesta funció. Però el moment és important per la significació literària i cultural, per la personalitat de Maragall, que ja era un referent per damunt de les opcions polítiques. És un discurs molt dens, en el sentit intel·lectual de la paraula. I és important que el llegeixi a l’Ateneu, que és una entitat important.’
1921 La Penya Gran
Durant el segle XX, fins a la guerra del 1936-39, l’Ateneu Barcelonès fou un espai de cultura, de tertúlia i de penyes literàries. ‘Durant els anys vint i abans i tot, diu Casassas, va ser molt important la Penya Gran, també anomenada Penya d’en Borralleras (Joaquim Borralleras), amb grans noms destacats com Josep M. de Sagarra i Josep Pla. De fet, hi havia tothom que tingués un cert relleu intel·lectual dins la Barcelona de l’època. La tertúlia marcava els gustos i les influències dels corrents europeus en l’art i en la cultura de la Catalunya de l’època. Fou importantíssima en aquest sentit.’
Un dels personatges també significatius d’aquells anys fou el periodista (i mestre de periodistes) Just Cabot, responsable de la revista Mirador. De fet, els números de Mirador es preparaven a la biblioteca de l’Ateneu, on Cabot tenia una taula arraconada per on passaven tots els redactors amb els originals a la mà.
1930 El paper de Pere Coromines vers la Segona República
‘És una època destacable per la presidència de Pere Coromines, personalitat lligada al republicanisme. Ell, a través de l’ateneu, va fer possible la confluència entre els intel·lectuals catalans i els castellans que van ordir l’estratègia política per a posar fi a la ‘Dictablanca’ de Primo de Rivera i anar cap a la Segona República.’
2006 Any Ateneu
El 1906 fou un any excepcional en la història cultural i política del país: Eugeni d’Ors estrena el ‘Glosari’, Josep Carner publica ‘Els fruits saborosos’, Miquel Costa i Llobera fa conèixer ‘Horacianes’, Enric Prat de la Riba edita ‘La nacionalitat catalana’, neix Solidaritat Catalana, i l’Ateneu Barcelonès, fundat el 1872, es trasllada al Palau Savassona del carrer de la Canuda, la seu actual. Per tot això el 2006, cent anys després, s’articula l’Any Ateneu, marcat per la presidència d’Oriol Bohigas.
‘Aquesta darrera etapa, comenta Jordi Casassas, és important perquè significa una renovació institucional, de persones i de sensibilitats, sense deixar de banda la tradició ateneista. La renovació era imprescindible perquè no es morís la institució. La renovació ha anat acompanyada d’un contacte més fluid amb les institucions, que han apuntalat l’Ateneu econòmicament, i els diners han servit per reformar l’edifici, per introduir-hi les noves tecnologies, per obrir la biblioteca enfora… L’Ateneu Barcelonès té uns actius importants: la biblioteca, la tradició, el local i els seus socis, i cal que no malbaratem aquest patrimoni. És fonamental amb vista al futur.’
