02.12.2010 - 14:27
El corredor mediterrani no ha estat mai prioritari per al govern espanyol, i fins i tot l’ha combatut. A València, els governs autonòmics, tant d’esquerra com de dreta, van pensar en el lligam amb Madrid, i amb la idea que València fos el port de Madrid. Totes les inversions que s’han fet han anat en detriment del corredor mediterrani. Ara per ara el govern espanyol no clarifica quina és la línia prioritària, perquè la prioritat serà anar al País Basc i a Bordeus, el desblocament de Madrid cap al nord. I això es farà, costi el que costi.
L’única possibilitat que hi ha que avanci el corredor és que Europa ho programi. Però els governs autonòmics no participen en la negociació, només hi participa l’estat. Es pot tenir l’esperança que la pressió dels governs autonòmics i la dels empresaris sigui prou forta per a obligar a apostar per al corredor mediterrani.
Però els blaveros fa vint-i-cinc anys que van guanyar. Perquè l’antagonisme polític entre la Generalitat Valenciana i la de Catalunya ha fet que el grup de pressió més potent que hi podria haver no acabi de funcionar. Als empresaris els costa prendre posicions públiques que tenen conseqüències polítiques. Ara recentment s’han mogut Ford i unes altres multinacionals: com que saben que poden jugar la carta de deslocalitzar en un moment donat, ara la juguen. Posen un ultimàtum. Això vol dir que han decidit de quedar-se i de fer la pressió. Potser això influirà. És el millor que podia passar.
Joan Becat