02.12.2010 - 06:00
El 24è Premi Pere Quart d’humor i sàtira, convocat per l’Ajuntament de Barcelona i Edicions la Campana (12.000 euros) és una sorpresa: el periodista Carles Porta, autor de ‘Tor‘, la investigació periodística d’uns crims i d’uns personatges sinistres en un poble del Pallars, ara ha fet un tomb de registre radical i ha passat a l’humor i a la ironia. A ‘El club dels perfectes’, hi narra les peripècies d’un oncle i un nebot durant set dies en un hotel spa de la Costa Brava. VilaWeb ha parlat amb l’autor.
—Un llibre humorístic, Carles Porta?
—El llibre té força humor, una miqueta de sàtira i molta ironia. És una història que vaig viure, per això la narro en primera persona. Vaig estar una setmana a l’Spa Hipòcrates de Sant Feliu de Guíxols amb un parent que pesava cent vint quilos i s’havia d’aprimar. A mi, no em sobrava pas tant de pes, però em va semblar que ho podia provar. De fet, la meva primera idea era d’aprofitar aquesta estada per centrar-me a escriure. Però la novetat del lloc i les sorpreses que s’anaven seguint em van portar a escriure un dietari de les impressions que anava vivint.
—El títol ja és una mica burleta…
—Oi tant. ‘El club dels perfectes’ es diu, perquè de tots els personatges que hi surten no n’hi ha cap que estigui bé. Tots tarats.
—I els fets són tan exactes que els personatges, reals, puguin identificar-s’hi?
—S’hi identificaran de seguida, encara que jo hi he posat una mica de salsa, una mica de ficció, buscant l’exageració d’alguns fets per provocar la rialla.
—Diuen que fer riure costa.
—És molt difícil fer humor i sàtira, molt més que no pas fer drama i misteri. ‘El club dels perfectes’ és una novel·la fresqueta, amb moments divertits, molt lleugera, que trobo que va molt bé per a aquests moments intensos i densos que vivim. ‘El club dels perfectes’ és molt fàcil de digerir.
—Em sorprèn molt que l’autor de ‘Tor’ hagi passat a la comèdia. Quan us vau decidir a publicar aquest llibre?
—Després de ‘Tor’ em van quedar moltes ganes de tornar a escriure i publicar un altre llibre, però no sabia com fer-ho per no repetir-me. He provat moltes coses abans de tornar a publicar i he fet uns quants llibres que no han nascut. La diferència és que aquest, quan el vaig començar a deixar llegir, la gent reia i m’animava a publicar-lo i al final m’hi vaig decidir.
—Què se us ha resistit més, en aquest nou registre?
—Despullar-me.
—Despullar-vos?
—En tots els sentits: de primer, em va costar despullar-me a l’spa, on et fan anar amb un tanga minúscul i ridícul. I després m’ha costat despullar-me a l’hora d’escriure. La primera versió era molt freda, sobretot tenint en compte que és en primera persona. Jo sóc pudorós i va sortir una versió una mica vergonyosa. Havia de fer un acte de nuesa, si me’n volia sortir.
—Aquest llibre, com ‘Tor’, parteix de l’experiència personal. Conté un cert registre periodístic?
—Sí, que té molts tocs periodístics. És un ‘vérité’, encara que em permeto la llicència de posar ficció als fets, per arrodonir la narració.
Carles Porta i el seu parent van passar una setmana en dejú, amb un programa estricte de massatges, potingues i caminades. El parent va perdre quatre quilos, ell dos i mig. Malgrat la sorpresa, les vergonyes i les excentricitats del club, Porta ha repetit l’experiència, diu.
