01.12.2010 - 14:00
Vuitanta mil islandesos, dels poc més de dos-cents mil amb dret de vot (36%), van passar per les urnes dissabte per a elegir els vint-i-cinc ciutadans que compondran l’assemblea constitucional, que repensaran la constitució l’any vinent. Els elegits (traducció automàtica) d’entre el mig miler de candidats són deu dones i quinze homes, el més votat dels quals ha estat el professor d’economia Thorvaldur Gylfason. Hi ha advocats, un capellà, el cap d’una associació de consumidors, un cineasta i un director de teatre, un empresari, un expert en política internacional, físics, un granger, matemàtics, presentadors de mitjans, un periodista, un politòleg i un sindicalista.
La majoria dels elegits són persones força conegudes a l’illa i, excepte tres, són de la capital Reykjavik. Tots vint-i-cinc començaran a repensar el febrer de 2011 la constitució en eixos tan importants com l’organització del poder, el rol de la presidència, la justícia, la democràcia participativa, la transferència de poders a organitzacions internacionals i qüestions ambientals. És previst que quatre mesos després, les seves propostes arribin al parlament.
Aquest és el primer pas important que fa Islàndia en el procés de regeneració democràtica al qual ha entrat arran de la greu crisi financera del 2008, que va deixar el país quasi en fallida. Amb tot, segons que va explicar l’activista islandès Smári McCarthy a VilaWeb, aquest procés de regeneració democràtica també ha topat amb els recels dels partits conservadors a l’oposició i de lobbies.
Primers senyals de regeneració
La regeneració que viu l’illa també s’ha viscut en l’àmbit polític. El 25 d’abril de 2009, una coalició de socialdemòcrates i verds va posar fi a dues dècades de govern del conservador Partit de la Independència. La classe política tradicional, considerada responsable d’haver permès una actuació irregular dels bancs, també va rebre una gran clatellada el maig passat quan el comediant islandès Jón Gnarr va guanyar les eleccions municipals a la capital del país, Reykjavik. Al capdavant del Millor, un partit de broma amb unes quantes propostes inversemblants, Gnarr va obtenir el 34,7% dels vots i és el batlle de la ciutat.
No es pot deslligar d’aquest canvi de mentalitat i de tendències l’aprovació per unanimitat, l’11 de juny al parlament, de la llei del matrimoni de parelles homosexuals. Per quaranta-nou vots a favor i cap en contra, l’Althingi va acceptar de canviar legislativament els termes del matrimoni per incloure-hi la unió entre dos homes o dues dones. Cal recordar que Islàndia és l’únic país al món on el cap d’estat, la socialdemòcrata Johanna Sigurdardottir, s’ha declarat obertament lesbiana.
