30.11.2010 - 06:00
L’any 2005 John Banville (Wexford, Irlanda, 1945) va guanyar el Man Booker per ‘El mar‘, que Bromera li va publicar en català. El 2007 va visitar Barcelona, però en qualitat de Benjamin Black (pseudònim amb què signa les seves novel·les negres, com la que va presentar llavors, ‘El secret de Christine Falls’). Ahir va tornar a Barcelona, però ara per presentar ‘Els infinits‘, el llibre que segueix ‘El mar’. Una obra personalíssima, onírica, poètica, intensa i angoixant, sobre la condició humana.
Durant un llarg dia d’estiu, una família (dona, filla, fill i nora) es reuneix al voltant d’allò que anomenen ‘l’habitació del cel’, on el pare, un matemàtic que s’ha guanyat la vida estudiant l’infinit, jeu, aparentment insensible, a un pas de la mort. Basculant entre real i imaginari, el relat també fa comparèixer els déus grecs Hermes i Zeus, que incapaços de resistir-se a intervenir en la vida dels mortals, els espien, els provoquen i els sedueixen.
Banville explica que ‘Els infinits’ va començar essent una obra de teatre que esdevingué, no sap exactament per què, una novel·la. Però que és, sobretot, una tragèdia grega: ‘Les poques històries que hi ha, les van explicar els grecs i nosaltres no fem sinó desenvolupar-les.’ I aquest llibre seu, parla de la vida, més que no pas de la mort o de l’infinit.
També manifesta: ‘El llenguatge és una manera d’expressar el món, i l’art, una manera de fer-lo més accessible. La cosa important és la que pots construir amb el llenguatge.’ Que un dels grans invents de la humanitat és el de les paraules i que es considera molt afortunat de poder guanyar-se la vida jugant-hi.
