Wikileaks publica centenars de milers de documents de la diplomàcia nord-americana

Wikileaks ha fet pública una nova onada de documents filtrats, la més important fins ara. En concret, es tracta de dos-cents cinquanta mil telegrames enviats per les ambaixades dels EUA al Departament d’Estat nord-americà. El govern dels EUA ha indicat que la filtració de documents secrets va en contra de la llei i que pot posar moltes vides en perill. Pel fundador de Wikileaks, Julian Assange, el material aporta dades sobre la política exterior nord-americana en els principals afers de tots els països del món.

Just abans de publicar els documents, Wikileaks ha comunicat a través de Twitter que els seus servidors han rebut un atac en massa de denegació de servei. Wikileaks, amb tot, ha passat els documents a uns quants mijans de comunicació (El País, Le Monde, Der Spiegel, The Guardian i New York Times), que ja els han començat a publicar.

Després de la publicació de milers de documents classificats sobre les guerres de l’Afganistan i l’Irac, Wikileaks ha tornat a sacsejar la comunitat internacional amb un quart de milió de documents de la diplomàcia nord-americana que descriuen en termes francs els principals líders internacionals i revelen greus irregularitats comeses pel Departament d’Estat dels EUA, que hauria ordenat espiar els principals responsables de les Nacions Unides, entre més informacions.

Espionatge a l’ONU

Els documents revelen ‘directives humanes d’intel·ligència’, ordenades tant per Hillary Clinton com per la predecessora, Condoleezza Rice, amb què s’ordena els diplomàtics nord-americans que obtinguin informació ‘d’instal·lacions militars, vehicles empleats per caps polítics i fins i tot mostres d’ADN d’empremtes dactilars’. Particularment, una d’aquestes directives té per objectiu la cúpula de l’ONU. Els diplomàtics nord-americans havien d’obtenir especificacions tècniques dels sistemes de telecomunicacions empleats pels principals responsables de l’ONU, com també les seves xarxes privades per a l’intercanvi d’informació personal.

Retrats de lideratge

Les informacions classificades destaquen l’acostament entre el president dels EUA, Barack Obama, i l’Àsia, en detriment de la Unió Europea, que considera un actor ‘en segon terme’ de l’escenari internacional. Els documents equiparen el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, amb el dictador nazi Adolf Hitler, i descriuen el president afganès Hamid Karzai com un ‘complet paranoic’.

Obama, segons els documents, prefereix estrènyer relacions amb l’Àsia. El president nord-americà ‘no demostra cap mena de connexió emocional amb Europa’ i concep el món com una ‘topada entre dues superpotències’ en què ‘la Unió Europea queda en un segon terme’. El president francès, Nicolas Sarkozy, és qualificat ‘d’emperador nu’.

Respecte a Itàlia, els documents descriuen les ‘salvatges’ festes del primer ministre Silvio Berlusconi. I s’afegeix que les relacions amb el cap libi Muamar el-Gadafi i amb el primer ministre rus Vladímir Putin (descrit com a ‘mascle alfa’) generen malestar a Washington.

En el context de les relacions internacionals, els documents revelen que els EUA van utilitzar els presoners de Guantanamo com a ‘moneda de canvi’ en les converses diplomàtiques o que Washington ha estat objecte d’atacs cibernètics procedents de la Xina des de fa vuit anys.

Tensió a l’Àsia

Quant a la lluita contra el terrorisme, es destaca que la principal font de finançament de la xarxa al-Qaida continuen essent mecenes de l’Aràbia Saudita i de Qatar. Al Iemen, el govern ha assumit la responsabilitat d’atacs secrets nord-americans contra la branca local d’al-Qaida, segons una conversa secreta entre el president Ali Abdul·là Salé i l’aleshores comandant nord-americà a l’Orient Pròxim, el general David Petraeus, que va rebre garanties que el parlament del Iemen no sabrà la veritable natura dels bombardeigs.

A més, els documents també examinen la situació a Corea del Nord i l’Afganistan. En el cas de Pyongyang, revelen converses secretes entre diplomàtics nord-americans i sud-coreans sobre la possibilitat que el règim comunista esclati ‘per problemes econòmics’ i que hi hagi ‘una crisi de successió’ en el moment en què el cap del país, Kim Jong-Il, cedeixi el poder.

Sobre l’Afganistan, al marge de la ‘paranoia’ exhibida per Karzai, es revela que el vice-president afganès, Ahmed Zia Masud, va treure del país cinquanta-dos milions de dòlars sense declarar, en un sol viatge als Emirats Àrabs Units.

I en el cas de l’Iran els telegrames destaquen l’esforç nord-americà per convèncer l’Aràbia Saudita que una ofensiva militar contra l’Iran només endarreriria pocs anys els esforços de la república islàmica per obtenir una arma nuclear.