27.11.2010 - 06:00
Els poc més de dos-cents mil islandesos amb dret de vot elegeixen avui la trentena de membres que compondran l’assemblea constitucional que haurà de repensar la constitució en eixos tan importants com l’organització del poder, el rol de la presidència, la justícia, la democràcia participativa, la transferència de poders a organitzacions internacionals i qüestions ambientals. S’hi presenten mig miler de ciutadans que només han necessitat el suport de trenta persones per a ser candidats. Aquest és el primer pas important que fa Islàndia en el procés de regeneració democràtica al qual ha entrat aquest últim any arran de la greu crisi financera del 2008, que va deixar el país quasi en fallida.
La Iniciativa Islandesa pro Mitjans de Comunicació Moderns, a l’expectativa
El 6 de novembre, tres setmanes abans de les eleccions, es va fer un encontre nacional previ, al qual van participar un miler de persones seleccionades aleatòriament de tot el país. S’hi va parlar dels canvis més prioritaris que caldran a la constitució de 1944, entre els quals es va esmentar de manera descatada la preocupació pels drets humans i la llibertat d’expressió. Són dos aspectes, comenta l’activista i candidat Smári McCarthy, bàsics per poder enfortir una original proposta legislativa islandesa de la qual s’ha parlat molt enguany, i de la qual ell és impulsor.
La Iniciativa Islandesa pro Mitjans de Comunicació Moderns (IMMI), aprovada el 16 de juny passat al parlament, demana al govern que adopti lleis per a protegir la tasca informativa dels periodistes de tot el món. La llei, que per implementar-se necessita la modificació d’alguns aspectes constitucionals, preveu convertir Islàndia en el primer refugi del periodisme d’investigació, que garanteixi l’anonimat de les fonts i la llibertat d’expressió, i protegeixi de la persecució. D’alguna manera, equival a transposar el model dels paradisos fiscals a l’àmbit de la llibertat d’expressió.
La Iniciativa Islandesa pro Mitjans de Comunicació Moderns ha rebut força suport d’organitzacions per la llibertat d’expressió i la cultura lliure, entre les quals hi ha el col·lectiu eXgae. També hi ha una pàgina en línia que recull adhesions d’internautes a la proposta.
Resistències a la regeneració democràtica
Amb tot, segons que explica McCarthy a VilaWeb, aquest procés de regeneració democràtica també topa amb els recels de grans partits i lobbies. ‘Sabem que hi ha candidats que tenen lligams amb lobbies, grups d’interès i formacions polítiques, i de fet hi ha algun gran partit que s’ha mostrat en contra de tot aquest procés’, diu. ‘Però també hi ha moltes iniciatives, sorgides de l’àmbit hacker i de xarxes socials (que són molt populars al país), que han aplegat dades amb el perfil de tots els candidats perquè els electors puguin saber si hi ha algú darrere seu’.
