26.11.2010 - 06:00
Internet i la societat del coneixement han canviat el món de l’empresa aquests darrers quinze anys. I encara el canviaran més. En el futur les empreses seran més petites i establiran col·laboracions entre àmbits molt distants. Ho explica l’expert Alfons Cornella (Barcelona, 1958), director d’Infonomia. Llicenciat en física (UB, 1983), es va iniciar en el món laboral com a divulgador científic i treballa en el camp de la comprensió de la informació, com a comunicador i activador de coneixement.
Amb el butlletí electrònic Extra!Net (1995-2001) informava de les novetats d’internet amb el propòsit d’estimular la reflexió sobre l’impacte de les autopistes de la informació en els individus i en les empreses. És fundador i president d’Infonomia (2000), ‘cap pensant’ de negocis digitals i innovació organitzativa. Transmet les seves idees i experiències a més de quinze mil oïdors l’any amb conferències i seminaris sobre innovació. Ha publicat disset llibres sobre ciència, tecnologia i innovació, i un miler d’articles sobre la manera com les tecnologies poden transformar l’empresa. El seu últim llibre, publicat el 2010, és ‘Visionomics, 50 idees i dibuixos sobre la nova dinàmica de les organitzacions’.
Per què un físic es preocupa de com s’ha de gestionar la informació de les empreses?
Quan vaig acabar la carrera em va interessar molt la divulgació científica i vaig tenir ocasió de treballar en la segona edició de l’enciclopèdia catalana, amb un equip que dirigia Ramon Folch. Calia posar al dia tots els articles de ciència i de tecnologia. Llavors, entre el 1985 i el 1989, vaig escriure més de nou-cents articles sobre la matèria. Els escrivíem a màquina, perquè no hi havia ordinadors; i si t’equivocaves, ho havies de tornar a escriure. Més endavant, em vaig començar a preocupar per la manera de fer millor una feina que havia hagut de fer tan pedestrement.
I us vau interessar per la gestió de la informació?
Sí, pels bancs de dades remots, de caràcter científic i tecnològic, i per la gestió documental, molt abans d’internet. Després vaig aplicar aquesta idea al Parc Tecnològic del Vallès, on vaig muntar un centre d’informació tecnològica que cercava informació dins les xarxes científiques i tecnològiques internacionals, d’accés molt complicat. El meu interès va anar creixent i me’n vaig anar als Estats Units a aprendre’n més, de gestió de la informació. En aquell moment, 1990-1991, s’hi gestava internet, que encara no es deia així, sinó ‘bitnet’. De fet, era una xarxa mig acadèmica mig d’IBM. Vaig tenir la sort de ser allà en el moment que internet s’hi anava gestant.
El 1995 vau llançar el butlletí electrònic Extra!Net, que va durar fins el 2001.
Quan el 1992 vaig tornar dels Estats Units, vaig entrar a ESADE a obrir-hi un centre d’informació per a empreses. Quan vam tenir el primer accés a internet amb cara i ulls, un dia de final d’agost del 1995, vaig escriure un text molt breu que vaig enviar a un centenar i mig d’adreces que tenia al correu electrònic. Des d’aquell dia, dos cops la setmana o tres, enviava una nota sobre la meva manera de veure com les tecnologies canviarien l’ús de la informació que feien les empreses. En aquell moment la cosa anava molt d’internet, però va anar transformant-se, en el curs del miler d’articles que vaig escriure, en l’ús de les tecnologies, en la innovació, fins a esdevenir Infonomia.
En què es basa l’èxit d’Infonomia, la gestió intel·ligent de la informació?
Un dels elements d’èxit d’Infonomia és haver tingut la nostra pròpia agenda de temes, no sotmesa a allò que els mitjans ens feien creure que venia. I és això que els nostres clients aprecien: dir allò que realment ve, no allò que toca. A més, Infonomia ha jugat molt fort en els formats, en maneres concretes de fer les coses. A la primeria Extra!Net era una nota breu de menys d’una pàgina, que no donava pas notícies, sinó idees. La nostra primera matèria sempre han estat les idees! Destil·lar allò que hi havia darrere les notícies, això sí que agradava a la gent. Fer-ne una interpretació crítica. En un determinat moment vam escriure que la progressió de la companyia havia consistit a passar de ‘news’ (notícies) a ‘new’ (novetat) i ‘know’ (coneixement). I ara és el coneixement que ens interessa, les idees. Per això vam registrar aquest lema d’Infonomia ‘Cada dia, una idea’, i a la nostra web, cada vegada que hi fas un clic apareix una idea d’un repositori de milers d’idees, vídeos i articles que hem anat acumulant durant deu anys. Aquesta informació no caduca perquè són conceptes.
Ara Infonomia comença una nova etapa.
Infonomia es manté com una màquina d’idees, s’hi poden trobar idees relacionades amb la innovació de qualsevol matèria. Ara l’empresa comença un nou projecte, que es diu Co-society, amb el designi de treballar amb més poques empreses però amb més profunditat per facilitar projectes que en diem ‘improbables’, que no apareixerien mai perquè cada empresa es mou en el seu àmbit. Ens interessa d’obtenir idees a partir de la barreja d’empreses molt diferents. Crec que l’hem encertada, perquè el ‘co’ és el tema de moda de la literatura de gestió econòmica mundial i en volem ser els capdavanters aquí. Ens hem avançat una mica i hem aconseguit de posar com a centre de la nostra activitat un tema que té molt de futur. Sempre he tingut el vici/virtut d’estar més per allò que es publica a fora que no per allò que es publica aquí, però no pas per esnobisme. No tancar-nos ens ha permès de fer tot això que hem fet.
Quina base té aquest projecte?
Parteix de la idea de la col·laboració; de com les tecnologies permetran augmenti el ‘coeficient d’interoperabilitat’ de les empreses, la capacitat de treballar amb els altres molt intensament, que es considera un dels factors fonamentals d’èxit de futur de les empreses. Això és un canvi de model econòmic vital –el pas d’un model molt competitiu, d’empresa amb unes fronteres pròpies, a un model en què el mercat és totalment obert i en què cal treballar amb els altres.
Caldrà un canvi de mentalitat del món empresarial, acostumat a la competència, oi?
Totalment. Hi ha qui diu que l’èxit d’una companyia dependrà directament de la capacitat que tingui d’asseure’s amb unes altres companyies per fer coses. No es tracta de tenir una relació client-proveïdor, sinó d’asseure’s a taula i de posar en comú les millors idees de cada companyia. Coincideixo amb els qui diuen que aquest factor de transformació és fonamental. Canvia la relació jo client – tu proveïdor en una relació molt més intensa. Es pot fer una mena de paral·lelisme amb la transformació que ha fet el món de la informàtica: ja no hi ha grans servidors que distribueixen informació, ni tan sols una relació client-servidor, sinó una relació en què tothom és client i tothom és servidor. Tothom té la capacitat, en un cert moment, de proporcionar un contingut i de servir-se’n. Aquest model col·laboratiu de la xarxa crec que és el model al qual va el món de l’empresa. Tota lògica de xarxa porta a la col·laboració, però també a la concentració, uns quants dirigeixen i aconsegueixen els màxims recursos.
I com es fa això d’agrupar empreses de sectors molt diferents?
No ho sabem gaire bé. És justament el projecte dels deu anys vinents. Dels anys 90 als anys 2000 em vaig dedicar bàsicament a internet, al ‘.com’. Del 2000 al 2010, la paraula clau era la innovació o ‘.inno’ i del 2010 al 2020 serà el ‘.co’, la col·laboració. Hem començat amb més de trenta empreses en el projecte Co-society, que sumen 100.000 milions d’euros de facturació. Anem escatint què funciona i què no en un procés d’aprenentatge amb la participació dels empresaris mateixos. Les coses van molt ràpides i m’agradaria de tenir temps d’escriure un llibre sobre ‘co-business’. És el concepte clau dels deu anys vinents. Crec que, si res podem dir d’Infonomia, és que moltes coses que hem anunciat han acabat passant –i no perquè siguem un oracle, sinó perquè llegim el món. En un projecte divertit nostre, dit ‘Ja ho vam dir’, recordem justament aquestes coses.
Ens en podeu donar una primícia?
Cada any fem dos ‘Updates’: durant dues hores expliquem deu idees-força a molts grups. Una de les deu idees-força del pròxim ‘Update’ serà la de felicitat. Perquè, si llegeixes entre línies, de la crisi, en surt un interès creixent per la idea de la felicitat humana. I no pas des del punt de vista psicològic o d’autoajuda, sinó des del punt de vista econòmic. Els premis Nobel d’economia ara estudien què fa que un hom sigui feliç, perquè tot l’enfocament de l’economia i de les empreses s’orienta a guanyar diners, com més, millor. Volen estudiar què fa que un hom sigui feliç més enllà del consum, perquè el cicle del consumisme s’acaba i en comença un altre de molt més profund: la felicitat en uns altres nivells. Crec que hi pot haver una indústria brutal al darrere…
…Els productes aniran més enllà, oferiran uns altres valors.
És clar! Per exemple, què és el turisme, sinó la indústria de la felicitat? Però una cosa és pensar una indústria des del consum i una altra des de la felicitat. Dit altrament, quan vas a una destinació, què ha de passar perquè siguis feliç? Potser coses lligades amb l’alimentació, la cultura, les relacions…, tot de coses que ara no es fan. Aquestes idees-força, com la de la felicitat com a motor econòmic les exposem en aquests ‘Updates’ i no cal pas ser un gran gurú; n’hi ha prou de saber llegir entre línies per a extreure, destil·lar i explicar això que ve. Hi ha una revolució potencial sobre la indústria de la felicitat brutal.
Quins canvis hi ha hagut en les empreses des de la gestació d’internet?
L’empresa és informació. És impossible gestionar una empresa, si no n’organitzes bé la informació que té, tant l’explícita (dels bancs de dades) com la tàcita (de la gent). La revolució brutal d’aquests últims quinze anys o vint ve de la manera com els sistemes d’informació han permès de repensar totalment la gestió d’una empresa, que ha passat de detenir un sistema d’informació a basar-se en un sistema d’informació.
Us hem sentit parlar de la web 3.0. Què és?
Per mi, és la web de la recomanació, una web en què el sistema entén què t’agrada i t’ho proposa proactivament. És una interpretació d’allò que t’agrada amb una resposta personalitzada. La web 3.0 és realment una barreja de Facebook i de Google; d’una banda la comprensió d’allò que la gent vol, els interessos, basada en l’activitat en una xarxa social connectada amb la capacitat de cercar tot allò que respon a aquest perfil. La gran pregunta és si es fa des de la xarxa social o des del cercador. Ara ja hi ha hunch.
En quinze anys internet ha canviat moltes coses. La societat es pot adaptar a canvis tan ràpids?
Hi ha una paradoxa, que confirma la llei de Moore: la informació que rebem per unitat de temps tendeix a l’infinit afavorida per la tecnologia, mentre que el temps que podem dedicar a cada informació, la capacitat d’atenció, tendeix a zero. Aquesta és la tensió de la societat en aquest moment: com aconseguir que, rebent cada vegada més informació a la qual podem prestar menys atenció, puguem mantenir un equilibri mental. Hi ha dues grans possibilitats industrials per a resoldre-ho. La primera està a desenvolupar noves tecnologies que facin més intuïtiu l’ús de la informació: per exemple, Twitter, que permet d’expressar-se molt breument; la segona en unes aplicacions intuïtives a partir d’imatges, com ara la interfície de l’iPhone i de l’iPad. Per la banda humana, tenim l’objectiu d’entendre millor el procés d’absorció d’informació d’una persona per presentar la informació d’una manera més absorbible. Cal inventar nous formats.
Així, la gent també s’haurà d’adaptar?
Ja es parla d’augmentar les capacitats humanes amb pròtesis físiques i químiques. Vaig tenir ocasió d’entrevistar una doctora suïssa que investigava la normalitat. Deia que era normal allò que la societat acceptava com a normal. En el futur tot això ho serà i obrirà noves oportunitats de negoci.
Som a prop de veure la gran singularitat, la unió entre homes i màquines?
La gran singularitat és un terme de l’investigador, emprenedor i empresari americà Ray Kurzweil. Té un equip molt gran de gent que recopila informació, i això li permet de fer extrapolacions. Diu que l’any 2030 l’home i la màquina es fusionaran. La incorporació de tecnologia al nostre cos es considerarà normal. I que la introducció de sensors en el nostre cos, de multiplicació de les nostres possibilitats, canviarà radicalment l’espècie humana. Moltes de les coses que ha dit s’han anat complint perquè té un bon coneixement de tot allò que s’investiga.
Com creieu que poden determinar les tecnologies de la informació i de la comunicació la nostra manera de viure i la nostra societat?
La idea general és de posar intel·ligència als sistemes. No es tracta tant de digitalitzar les dades com de situar sensors que converteixin la informació que reben en un resultat. L’objectiu és l’ús intel·ligent i automàtic d’aquella informació. És la idea de la internet de les coses: totes les coses tenen una adreça IP i van connectades i hi ha capes d’intel·ligència. En aquest sentit, l’empresa IBM, que és una empresa adaptativa, ha posat al centre de la seva estratègia el concepte ‘smart planet’ (planeta intel·ligent). La paraula ‘smart’ és important perquè permet de fer sistemes que fan servir les dades per respondre ràpidament i autònoma.
Tots aquests canvis tecnològics obligaran organitzacions i empreses a adaptar-se. Quina mena d’organitzacions ens esperen en el futur?
Em fa l’efecte que vénen empreses de petites dimensions, molt focalitzades, amb una gran dosi de coneixement i coordinades entre si, tot i que continuarà havent-hi grans corporacions. Ve un futur molecular, en què els treballadors seran com àtoms i les empreses, molècules. Seran empreses més petites, més àgils i més col·laboratives, que podran canviar agrupant-se i desagrupant-se, segons les circumstàncies de l’entorn. No toca més remei, perquè les circumstàncies de la crisi econòmica són estructurals i les regles del mercat exigeixen rapidesa.
