23.11.2010 - 06:00
Alice Munro, nascuda en un poblet d’Ontàrio (Canadà) el 1931, té una obra de les bones, constituïda per una desena de col·leccions de relats i d’una sola novel·la. Finalment, l’any passat li van reconèixer la vàlua literària, per tal com va obtenir el Man Booker Internacional per ‘Massa felicitat‘, que ara publica en català Club Editor, traduït per Dolors Udina. En parlem amb l’editora Maria Bohigas.
Alice Munro veu la vida com un tot de peces separades que no acaben d’encaixar mai: és així que respon per què no ha escrit, pràcticament, sinó relats durant tota la vida. L’editora Maria Bohigas, que la publica ara per primera volta en català, entén que la rèplica de Munro té a veure amb el fet que encara no se sol donar el mateix valor al conte que a la novel·la. ‘És una autora molt reconeguda, però no dominant, com alguns autors anglosaxons. […] De fet, ja tenia l’ull posat en la Munro, però va ser el Man Booker que em va decidir a publicar-la. I l’he col·locada a la col·lecció Club dels Novel·listes sense pensar-m’ho gaire, perquè trobo que els seus personatges tenen tant de gruix, i el seu món té uns colors tan definits, que va més lluny que molts autors de novel·les. No escriu res que sigui superflu.’
‘Munro situa els seus personatges en un daltabaix, però sense estridències, sense morbositats. Sovint la vida se’ls desfà i cal refer-la. I ho explica com si fos el lector l’afectat. Munro té la capacitat de fer sentir que allò que passa als personatges podria passar, o ha passat, al lector. I suposo que això és degut al fet que Munro és una gran narradora.’
Alice Munro sap enfocar els aspectes que condicionen l’existència dels personatges, i que sovint no es veuen amb facilitat. A través dels personatges i de les seves històries sap formular qüestions essencials, morals, de la pròpia vida. ‘Encara que no tinc un coneixement molt profund de la seva biografia, diria que Munro treballa una matèria profundament viscuda.’
‘Entre els llibreters ‘Massa felicitat’ ha tingut una bona acollida. I no m’estranya, perquè és un llibre que pot agradar a molta gent i molt diversa. És fàcil de regalar. Els contes d’Alice Munro no són angoixants ni tenen un univers negre. La dona és molt vital i té un gran sentit de l’humor, tractat amb molta contenció. ‘Massa felicitat’ no és un llibre ni feixuc, ni complicat, ni depriment. I sí, trobo que és enèrgic, intel·ligent i ple de curiositat per la vida.’
