19.11.2010 - 06:00
Cantava l’Ovidi l’any 1977: ‘Si t’arriba el dematí, penses: ja ha passat un dia; han passat dies i anys, i sempre és el mateix dia’, lletra que interpreta el moment que es vivia llavors de l’anomenada transició espanyola. Reprenent aquell esperit, els Arthur Caravan, també alcoians, han estrenat l’espectacle ‘Si t’arriba el dematí’, una revisió històrica de la música valenciana dels anys setanta als nostres dies. El cantant del grup, Pau Miquel Soler, explica a VilaWeb que es van posar a investigar la música de tots aquells anys i que van ‘decidir que no podia ser que discs com ‘Humitat relativa’ de Remigi Palmero es coneguessen tan poc’.
L’espectacle ‘és un recorregut històric, des de l’eclosió de la música dels anys setanta, passant pel moment d’oblit que hi hagué a la dècada dels vuitanta (malgrat les propostes interessants existents), i fins als anys noranta, quan reviscolà la música valenciana’, explica Soler. D’Al Tall a Obrint Pas, recuperant Remigi Palmero, Araceli Banyuls i Carles Barranco, entre més. Un espectacle audiovisual i didàctic, en què veus en off de periodistes musicals introdueixen els autors de cada cançó i que esdevé un homenatge a tots aquests músics que han situat, en diversos moments de la història recent, la música del nostre sud damunt del podi.
‘Si t’arriba el dematí’ segueix una mena de traçat poètic, segons que explica Pau Miquel Soler: ‘Comença amb cançons plenes de llum i amb títols referents a l’alba (com el ‘Plens de sol de bon matí‘ de Palmero) i, mica en mica, va fent-se fosc’, amb peces com la ‘Cançó de bressol‘, de Vicent Andrés Estellés, musicada per Araceli Banyuls. I com no podia ser de cap altra manera, l’espectacle acaba amb la cançó que li dóna títol: ‘Als companys’, d’Ovidi Montllor.
Arthur Caravan també versiona en l’espectacle grups coetanis, com Hugo Mas, Obrint Pas, Orxata Sound System i Sénior i el Cor Brutal. Tots ells demostren que, com diu Soler, ‘és un bon moment per a la música en valencià’. Això, sí, amb molt d’esforç, ja que són grups que no reben cap mena d’ajut i que tiren endavant autogestionant-se. ‘La part positiva de no tenir cap suport institucional és que ens ajudem i hem creat una germanor entre tots nosaltres’, relata Pau Miquel Soler, que posa com a exemple la constitució del Col·lectiu Ovidi Montllor.
‘Fem discs amb quatre duros’, diu, i no són discs qualssevol, ans al contrari. Sense anar més lluny, l’àlbum de debut dels Arthur Caravan, de títol homònim, va rebre el premi Ovidi Montllor al millor disc de pop-rock l’any passat i també va merèixer la distinció de millor disc valencià de la revista Mondosonoro. Ara el grup és immers en la gravació del segon disc, que es preveu que surti cap a la primavera. Mentrestant, continua rodant ‘Si t’arriba el dematí’, que ja té previst de portar a Alacant i a Barcelona.
Enllaços
Array
