19.11.2010 - 06:00
Persecució i angoixa són, segons l’escriptor Silvestre Vilaplana, els elements que mantenen el ritme trepidant de la seva darrera novel·la, ‘L’estany de foc‘ (Premi Blai Bellver, Bromera). Diu Vilaplana: ‘La novel·la vol atrapar el lector des de la primera pàgina. Es basa en un fet real, la persecució de la Bíblia valenciana per la Inquisició, a final del segle XV’ (vídeo).
I per què perseguia una bíblia la Inquisició? Sembla un contrasentit. Segons l’autor, la inquisició perseguia la Bíblica valenciana perquè era escrita en català i en aquell temps només eren permeses les bíblies en llatí o en hebreu. Però la Inquisició valenciana era més tolerant que no pas la castellana i havia deixat imprimir sis-centes bíblies en llengua catalana. Quan va arribar la dominació castellana, la Inquisició es va tornar implacable i no va parar de cercar les bíblies valencianes per fer-les desaparèixer i condemnar els qui en posseïssin cap o haguessin participat en l’edició.’
Vilaplana recorda que el català és la tercera llengua moderna que va tenir una traducció de la bíblia, després de l’alemany i de l’italià. ‘Això és un fet molt important, perquè la bíblia era el gran llibre de referència literària. I demostra que la nostra llengua a l’edat mitjana era molt potent, i que hi havia gent molt preparada.’
La novel·la és una obra coral, i l’autor hi manté molts dels noms reals dels personatges que hi apareixen; fins i tot reprodueix alguns dels diàlegs que va trobar en les seves recerques.
‘És una època apassionant, plena de conflictes: entre la Inquisició valenciana i la Inquisició castellana; entre la noblesa, amb els conversos que volen mantenir la seva religió, amb els moriscos que hi havia amagats… Tot això ordeix una intriga i fa que el lector frisi per saber el destí real (perquè va ser un fet real) de la Bíblia valenciana.’
La dèria de l’edat mitjana
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) té publicada molt obra juvenil. ‘L’estany de foc’ és la seva tercera novel·la per a adults. Les anteriors, ‘L’anell del pescador’ i ‘Les cendres del cavaller’, també són novel·les històriques ambientades en l’edat mitjana.
Precisament perquè ‘Les cendres del cavaller’ novel·la la vida de Joanot Martorell, Bromera va proposar a Silvestre Vilaplana que fes el llibre de regal de la col·lecció ‘Grans obres de Bromera’, que cada any publica l’editorial. I Vilaplana ha escrit la biografia de Joanot Martorell, amb voluntat divulgativa, i molt ben il·lustrada. El llibre titulat ‘Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres’, sortirà a primers de desembre. Segons l’editor, Josep Gregori, el text de Vilaplana demostra que Joanot Martorell va tenir una vida tant novel·lesca com la seva obra o més.
Silvestre Vilaplana dóna sentit a aquest tipus de novel·la història que conrea: ‘Els valencians tenim poca memòria de la nostra pròpia història i per això, a mi, m’agrada d’escriure llibres que redescobreixin part de la història del país, que és apassionant, perquè també puguem alimentar l’amor propi, el nostre orgull.’
