18.11.2010 - 06:00
El director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall, Jordi Camí, va explicar ahir què calia perquè Barcelona fos pionera mundial en biomedicina. Va assegurar que hi havia talent i que el moment era bo, però que eren les empreses desvinculades del sector públic que havien de fer els passos necessaris.
D’entrada, Camí va resumir l’evolució de la recerca a Catalunya, des dels anys post-transició; un moment en què l’hospital clínic i personatges com Barraquer, Dexeus i Puigverd van portar el nom de Barcelona a tot arreu, i això malgrat la manca d’infrastructures fonamentals. Tot seguit va parlar dels grans hospitals de la metròpoli de Barcelona, que és ‘on van aparèixer els centres de recerca’, i de l’estratègia política d’Andreu Mas-Collell, els últims anys de govern de CiU, una estratègia consistent a tirar endavant una política de creació d’espais de recerca pròpia, a desgrat de la manca de finançament.
El futur:la inversió privada
Segons Camí, el balanç de la recerca biomèdica catalana és positiu. Per això, va dir, hi ha regions, com el País Basc o Madrid, que prenen Catalunya per model. Però, ‘tenim un problema greu, que és el mateix de l’estat espanyol amb la seva democràcia: la mala qualitat de la pràctica política del sector públic’. Camí creu que Barcelona i Catalunya aconseguirien més valor econòmic i social, si el sector públic no fos l’única font financera de la investigació.
‘El sector privat encara no ha fet els deures, tot ho ha fet el sector públic.’ I si bé la filantropia ‘és complicada en la cultura mediterrània, cal que s’entengui que el mecenatge existeix més enllà de la cultura i de l’esport; la recerca científica també es pot finançar.’
A sobre, ‘la politització dels centres de recerca és molt paralitzant’; d’una banda, perquè és complicat de fer quadrar les agendes dels comitès, quan s’han de reunir; d’una altra, perquè l’aportació dels polítics és banal. En relació amb el Departament de Recerca de la Generalitat, va dir: ‘Tenir una conselleria dedicada a la ciència no és pas tan important; ho és, en canvi, que les persones que la dirigeixin siguin fortes, es facin respectar i adoptin polítiques encertades.’
Per tant, d’acord amb Camí, els envits de futur són: que la recerca sigui una prioritat perquè ‘és un sistema fràgil que requereix protecció en temps de crisi’, que es retallin despeses i, sobretot, que el sector privat hi intervingui.
