03.11.2010 - 06:00
El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, sosté que el principal enemic de la federació, en relació amb les eleccions del 28 de novembre, són les expectatives i les especulacions sobre un possible govern d’Artur Mas. Tot amb tot, es declara disposat a formar-ne part com a conseller, en àmbits com ara comerç, turisme, indústria o treball. Ho explica en aquesta entrevista que li ha fet VilaWeb TV (vídeo), on advoca, a més, per un govern fort de CiU sense aliances.
Oriol Pujol creu que la sentencia del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’estatut pot condicionar molt la gestió del futur govern de la Generalitat, com s’ha vist amb la suspensió temporal d’una part del reglament d’usos lingüístics d’algunes institucions. Per això cal, diu, que el pròxim govern sigui fort. ‘Un govern solament podrà exigir un mínim de lleialtat, si té força; si torna a basar-se en aliances o en formes tripartides, encara que hi sigui CiU, seria un govern feble.’ Per això no imagina cap més possibilitat que un govern de CiU sense coalicions. I en un hipotètic govern presidit per Artur Mas, ell estaria disposat a dirigir algun departament. ‘Em veig amb capacitat personal i professional d’assumir algun àmbit concret. Jo no puc regir el departament de sanitat o d’ensenyament; hi ha gent molt més capacitada que no jo. En canvi, hi ha àmbits en què puc tenir més capacitat, per un cert bagatge professional que arrossego i per una certa coneixença de les coses que es poden fer en indústria, comerç, turisme o en treball.’
Una de les grans propostes electorals de CiU és el concert econòmic, pel qual Oriol Pujol creu que val la pena de negociar amb força amb el govern espanyol. Això, malgrat constatar la manca de voluntat política, tant del PP com del PSOE, de concedir més autogovern a Catalunya. Ara, si no hi ha voluntat política, com es pot assolir? Respon: ‘El conjunt de la política espanyola s’adonarà que, si no mira de resoldre el cas de Catalunya, la desafecció anirà creixent; i és en aquest sentit que hi haurà una oportunitat, sempre que hi hagi força des de Catalunya. I crec que aquesta força hi és, perquè hi ha un clam transversal sobre la necessitat de resoldre el problema dels nostres diners.’
Si finalment aquest clam majoritari topés amb la manca de voluntat política, sorgiria un conflicte. En paraules d’Oriol Pujol, ‘les negatives generarien un convenciment interior que ens abocaria a un distanciament més gran respecte d’Espanya’.
Arribats en aquest punt, considera que hi hauria una reacció cívica per una situació d’acorralament, que podria prendre la forma d’un tancament de caixes. ‘Si la via política no prospera, prosperarà cívicament.’
L’exercici del dret de decidir, en un context com aquest, seria determinant, però cenyit a un referèndum sobre el concert econòmic, que té, diu, un suport molt majoritari de la societat catalana. Però no a un referèndum sobre la independència, que no veu viable.
