29.10.2010 - 06:00
Joan Francesc Mira (València, 1939), escriptor, antropòleg, professor de grec, ciutadà compromès, agitador cultural i polític ocasional ha estat el protagonista de l’espai ‘La cultura vista per…’ (vídeo). Ha començat relacionant els mots ‘patriotisme’ i ‘patrimoni’. I ha reblat: ‘El patrimoni col·lectiu és el que tenim entre tots: una història, una llengua, una literatura, un paisatge natural, un paisatge urbà, una cultura, unes institucions…, sentir-te responsable d’això, mantenir-ho, conservar-ho, potenciar-ho enfora…, tot això desvetlla un cert sentit de la responsabilitat.’ La seva darrera novel·la és ‘El professor història’ (Proa, 2008).
‘El patrimoni col·lectiu és el que tenim entre tots: una història, una llengua, una literatura, un paisatge natural, un paisatge urbà, una cultura, unes institucions… Sentir-se responsable d’això, mantenir-ho, conservar-ho, potenciar-ho enfora…, tot això desvetlla un cert sentit de la responsabilitat.’
‘He escrit molt sobre la paraula ‘cultura’, perquè provar de definir-la és complex; és una paraula multiús i usar-la restrictivament és errar. Jo separaria cultura popular d’alta cultura (institucional, d’elit, restringida). Més enllà d’això, el terme és vastíssim.’
‘En el nostre cas, durant el segle XX la cultura popular va relegar-se al folclore (gastronomia tradicional, festes, danses, cançons…), però és molt més que això.’
I explica un fet: ‘La cultura produïda per les elits es presenta com la cultura prestigiosa, l’única que mereix respecte i consideració. I la cultura popular pot sentir-se acomplexada, per aquest fet. Recorde que fa més de vint anys vaig crear a València un museu d’etnologia, que no existia. Era un conjunt de produccions físiques d’aquesta cultura popular. Al costat, al mateix edifici, es va fundar l’Institut d’Art Modern (IVAM). La Generalitat de l’època va donar cent vegades més pressupost a l’IVAM que no al museu d’etnologia. Això també exemplifica que la institució el valorava cent vegades més.’
‘Els valors formen part d’una cultura, a vegades expressos i explícits, a vegades implícits. Quan perdem una cultura, perdem també el sistema de valors que transmet. Perquè una ideologia no és una cosa que resta en l’aire, és una cosa que condiciona determinats comportaments i decisions. Un altre exemple: ‘Al País Valencià hi ha moltíssimes bandes de música, milers, i escoles de música, una grandíssima tradició, en què participen desenes de milers de músics. Segurament que en poquíssims llocs del món passa això. Doncs, a València construeixen el teatre d’òpera, que costa milions d’euros, una barbaritat de diners, i enguany volien suprimir el 50% de les subvencions a les bandes de música.’
