26.10.2010 - 06:00
‘Qui no plora no mama’ (Satélite K) és el títol del quart i últim disc de Pepet i Marieta. El seu treball ‘més atrevit’, segons que diu el mateix grup. I és que en aquest àlbum hi trobem fados, bases electròniques, twists, big bands… ‘Hem exprimit al màxim les nostres possibilitats i ens hem atrevit a complicar-nos la vida’, diu a VilaWeb el cantant del grup, Josep Bordes. El disc, el formen onze cançons, entre les quals hi ha les dues que interpreten en format acústic per a VilaWeb: ‘Pixapins‘ i ‘Almorrana‘.
‘Minges sopetes de sobre, cagues fabada de pot, no saps distingir entre un aube, un ametller o un xop’, canta Bordes a ‘Pixapins’, una cançó en què es queda força descansat deixant per terra els ‘pixapins de Barcelona’. La cançó té la seva història: ‘Surt a partir d’una agressió que vaig patir per part d’un home de la seguretat d’un bar. Vam acabar a judici i tot, i vaig guanyar. Al final, vam anar a fer una mariscada per a celebrar-ho. Però aquell home em va recordar l’estereotip d’alguns ‘pixapins’, i d’aquella gent tancada que hi ha a Barcelona (que no sap ni que al sud del Principat hi ha gent que parla un dialecte anomenat tortosí). Ara, també s’ha de dir que hi ha gent molt maca, aquí’.
Josep Bordes, que combina la música amb la seva tasca de professor d’anglès, és d’Ulldecona (Montsià), però ja fa uns anys que viu a Barcelona, com també hi viuen uns quants membres més del grup. Li agrada viure a Barcelona, però a voltes sent una certa melangia, com es fa palès a ‘Vinc d’una vall’, un cant d’enyor als racons d’Ulldecona i les Terres de l’Ebre. ‘L’estiu passat vaig estar al meu poble’, explica. ‘Vaig anar amb bicicleta, vaig fer submarinisme i un dia vaig anar a parar a una cala. Allà hi vaig veure una posidònia, que semblava ballar un vals en l’aigua. I em vaig adonar de com n’és, de bonica i preciosa, la meva terra’. A la cançó, hi posa veu Sílvia Pérez Cruz, i també hi sona la guitarra d’una altra Miga, Marta Robles: ‘Com que el missatge que volia donar tenia una certa melangia, vaig pensar a fer un fado, i per això em va sembla del tot adient convidar la Sílvia Pérez a cantar’.
El primer senzill del disc, el videoclip del qual es publicarà d’ací a uns quants dies, és ‘Me moles’, una particular declaració d’amor com només Pepet i Marieta sap fer-ho: ‘Podria ser lo teu alè, però quan fumes també tens gust de cendrer. Podria ser la teva veu, però tu no parles, xilles com un mercader. Podria ser la teua joventut, podrien ser los teus canuts. Podria ser la força que em transmets, la ‘vidilla’ que me dones quan te veig’. I entre cites que acaben no sent-ho, vicis i desficis, almorranes, un twist per ací i un cant enyorat del temps passat per allà, hi trobem la queixa sense pèls a la llengua que caracteritza el grup. ‘Fem cançons crítiques, però sempre amb humor’, diu Josep Bordes, que explica: ‘Intento fer cançons properes i que la gent se sente identificada, perquè, per a mi, el més important és que la gent se faça seva les cançons’.
‘Fa deu anys que ens dediquem a això’, comença a explicar Bordes quan li demanem pel títol del disc (‘Qui no plora no mama’). ‘I si una cosa he hagut de fer per poder-me guanyar la vida ha estat plorar. Plorar per poder mamar de tant en tant’, i recorda com va insistir durant un any per poder tocar a l’Auditori de Barcelona o com va anar a cercar els organitzadors del BAM per parlar amb ells i convèncer-los que els havien de contractar.
Un altre dels trets que crida l’atenció d’aquest àlbum és la gran quantitat de col·laboracions: Sílvia Pérez, Marta Robles, Càrol Duran, Miguel Pino, Leo Tejedor, Arecio Smith, Oriol Riart, Marcos Serrano, Llorenç Peris, Joan Pau Comelles i Oscar Machancoses. ‘Amb les col·laboracions, hem intentat cercar la cirereta de cada pastís’, diu el cantant, que també explica que han intentat aprofitar ‘les meravelles que avui en dia permet un estudi de gravació’. El disc per una banda, doncs, i el directe, per una altra. Un directe en què Pepet i Marieta prometen espectacle: música, humor i, és clar, un ‘streaptease’ integral.
