20.10.2010 - 06:00
Compromís, EUPV, ICV, ERPV i el Bloc van criticar ahir la negativa del govern espanyol (document, pdf) de tramitar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. Tots van coincidir a denunciar que les al·legacions eren exclusivament polítiques, no pas tècniques, i van exigir respecte al dret d’informació i a la llibertat d’expressió.
El síndic de Compromís, Enric Morera, va dir: ‘És lamentable que el govern socialista s’escude en qüestions econòmiques per a refusar la ILP i no permetre ni tan sols que arribe a ser debatuda al Congrés. És una excusa molt poc consistent perquè açò no necessita cap inversió desmesurada, és tracta de tindre voluntat política per a garantir les emissions de TV3 al País Valencià, una voluntat, que com s’ha comprovat el govern de Rodríquez Zapatero no té’.
Per la seva banda, la coordinadora d’EUPV, Marga Sanz, va exigir al govern espanyol que accepti la tramitació de la ILP. Sanz va dir que ‘si la iniciativa no continua el seu curs al congrés, s’estarà atacant el dret d’informació i la llibertat d’expressió de milers de ciutadans’.
Esquerra també troba que l’argument econòmic esgrimit pel govern espanyol és una excusa per amagar la manca de voluntat política. ‘Es tracta de pretextos tècnics que demostren una falta de voluntat política i que, com a conseqüència, deixen sense veu a més de mig milió de persones’, segons el president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà.
La portaveu d’ICV, Dolors Camats, considera ‘greu i poc democràtic’ el rebuig del govern espanyol a la ILP. Segons diu Camats, ‘el que hi ha al darrera de la decisió del govern espanyol són arguments exclusivament polítics i no tècnics’.
També s’hi va pronunciar el diputat del PSM pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda, que considera la decisió del govern espanyol ‘una aberració, un despropòsit i un insult als ciutadans que han avalat la ILP’. A més, diu que l’argument econòmic que va donar l’executiu ‘no se sosté perquè el cost econòmic que es derivaria de l’aplicació d’aquesta ILP és perfectament assumible per a l’estat’.
Per la seva banda, CC OO de Catalunya ha qualificat de ‘molt greu el rebuig del govern espanyol a la tramitació de la ILP’ i retreu que aquest rebuig ‘ignora la voluntat de més de 650.000 ciutadans que hi havien signat favorablement’.
La mesa del Congrés reclama explicacions al govern espanyol
La mesa del congrés va demanar ahir explicacions al govern espanyol per la seva negativa a tramitar la ILP. De fet, era la primera volta que una ILP era tombada abans de passar pel congrés. Amb aquesta decisió de la mesa el procés continua en marxa. El coordinador d’ACPV, Toni Gisbert, trobava sorprenent que l’argument del govern espanyol fos econòmic i remarcava que no hi havia pas objecció jurídica ni tècnica.
El govern espanyol al·legava que ‘no presta conformitat a la seva tramitació’ perquè l’aprovació de la ILP ‘tindria com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris’. Acció Cultural havia presentat al congrés espanyol 650.000 signatures favorables a la ILP, que necessitava un mínim de 500.000 firmes vàlides per tirar endavant. És la primera vegada a la història que el govern espanyol impedia que una ILP amb les signatures requerides arribés al congrés. Segons fonts de la Moncloa, la mesura obligaria a la creació d’un nou múltiplex, perquè la ILP, afirmen, pretenia utilitzar un espai de banda ampla que l’executiu preveu destinar a la televisió per a mòbils, l’anomenat divident digital. Les mateixes fonts van voler remarcar que el veto no era a les emissions de TV3 al País Valencià, perquè es podrien fer realitat si el govern de Francisco Camps s’avingués a signar un conveni amb la Generalitat. Per contra, apunten, si s’arribés a aprovar la ILP obligaria l’estat a crear un nou múltiplex, perquè l’ample de banda que reclama està reservat a la televisió per a mòbils.
Ara, però, el procés de la ILP no queda interromput i continua en marxa mentre la mesa del congrés demana explicacions al govern espanyol. La mesa està formada pel president del congrés, quatre vice-presidents i quatre secretaris escollits pel ple. Actualment, l’integren el president José Bono (PSOE); els vice-presidents Teresa Cunillera (PSC-PSOE), Ana Pastor (PP), Jorge Fernández (PP) i Jordi Jané (CiU); i els secretaris Jaime Javier Barrero (PSOE), Francisco Ramón Beloki (PNB), Juan Ignacio Gil (PP) i María Teresa Villalobos (PP).
Per part d’Acció Cultural, Toni Gisbert va declarar ahir a VilaWeb: ‘Hi ha una certa sorpresa perquè políticament tot sembla que anava bé, i no sembla que es qüestioni la ILP des d’un punt de vista tècnic o jurídic, sinó econòmic. Es tracta d’una decisió política greu, perquè al darrere hi ha un suport ciutadà molt important, al qual es dóna l’esquena’.
