19.10.2010 - 17:53
La mesa del congrés ha demanat explicacions al govern espanyol per haver denegat (pdf) la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que havia de garantir les emissions de TV3 al País Valencià. De fet, era la primera volta que una ILP era tombada abans de passar pel congrés. Amb aquesta decisió el procés continua en marxa. El coordinador d’ACPV, Toni Gisbert, trobava sorprenent que l’argument del govern espanyol fos econòmic i remarcava que no hi havia pas objecció jurídica ni tècnica.
El govern espanyol al·legava que ‘no presta conformitat a la seva tramitació’ perquè l’aprovació de la ILP ‘tindria com a conseqüència un augment dels crèdits pressupostaris’. Acció Cultural havia presentat al congrés espanyol 650.000 signatures favorables a la ILP, que necessitava un mínim de 500.000 firmes vàlides per tirar endavant. És la primera vegada a la història que el govern espanyol impedia que una ILP amb les signatures requerides arribés al congrés. Segons fonts de la Moncloa, la mesura obligaria a la creació d’un nou múltiplex, perquè la ILP, afirmen, pretenia utilitzar un espai de banda ampla que l’executiu preveu destinar a la televisió per a mòbils, l’anomenat divident digital. Les mateixes fonts van voler remarcar que el veto no era a les emissions de TV3 al País Valencià, perquè es podrien fer realitat si el govern de Francisco Camps s’avingués a signar un conveni amb la Generalitat. Per contra, apunten, si s’arribés a aprovar la ILP obligaria l’estat a crear un nou múltiplex, perquè l’ample de banda que reclama està reservat a la televisió per a mòbils.
Ara, però, el procés de la ILP no queda interromput i continua en marxa mentre la mesa del congrés demana explicacions al govern espanyol. La mesa està formada pel president del congrés, quatre vice-presidents i quatre secretaris escollits pel ple. Actualment, l’integren el president José Bono (PSOE); els vice-presidents Teresa Cunillera (PSC-PSOE), Ana Pastor (PP), Jorge Fernández (PP) i Jordi Jané (CiU); i els secretaris Jaime Javier Barrero (PSOE), Francisco Ramón Beloki (PNB), Juan Ignacio Gil (PP) i María Teresa Villalobos (PP).
Per part d’Acció Cultural, Toni Gisbert havia declarat avui al matí a VilaWeb: ‘Hi ha una certa sorpresa perquè políticament tot sembla que anava bé, i no sembla que es qüestioni la ILP des d’un punt de vista tècnic o jurídic, sinó econòmic. Es tracta d’una decisió política greu, perquè al darrere hi ha un suport ciutadà molt important, al qual es dóna l’esquena’.
Crítiques de Compromís, d’EUPV, d’ERPV, d’ICV i del Bloc
També hi ha hagut crítiques de partits a la negativa del govern espanyol a tramitar la ILP. El síndic de Compromís, Enric Morera, l’ha criticada: ‘És lamentable que el govern socialista s’escude en qüestions econòmiques per a refusar la ILP i no permetre ni tan sols que arribe a ser debatuda al Congrés. És una excusa molt poc consistent perquè açò no necessita cap inversió desmesurada, és tracta de tindre voluntat política per a garantir les emissions de TV3 al País Valencià, una voluntat, que com s’ha comprovat el govern de Rodríquez Zapatero no té’.
Per la seva banda, la coordinadora d’EUPV, Marga Sanz, ha exigit al govern espanyol que accepti la tramitació de la ILP. Sanz ha dit que si la iniciativa no continua el seu curs al congrés, s’estarà atacant el dret d’informació i la llibertat d’expressió de milers de ciutadans’.
Esquerra també troba que l’argument econòmic esgrimit pel govern espanyol és una excusa per amagar la manca de voluntat política. ‘Es tracta de pretextos tècnics que demostren una falta de voluntat política i que, com a conseqüència, deixen sense veu a més de mig milió de persones’, segons el president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà.
La portaveu d’ICV-EUiA, Dolors Camats, ha considerat ‘greu i poc democràtic’ el rebuig del govern espanyol a la ILP. Segons ha dit Camats, el que hi ha al darrera de la decisió del govern central són arguments exclusivament polítics i no tècnics’.
També s’hi ha pronunciat el diputat del PSM pel Bloc per Mallorca Antoni Alorda, que considera la decisió del govern espanyol ‘una aberració, un despropòsit i un insult als ciutadans que han avalat la ILP’. A més, considera que l’argument econòmic que ha donat l’executiu ‘no se sosté perquè el cost econòmic que es derivaria de l’aplicació d’aquesta ILP és perfectament assumible per a l’estat’.
