09.10.2010 - 06:00
Poques hores després d’anunciar el president del PP balear, José Ramon Bauzà, que derogaria la llei de normalització lingüística si presidia el govern balear la legislatura vinent, ell mateix va matisar una mica les paraules: ‘Quan he xerrat de derogació, era de la derogació del decret de mínims’, que garanteix que el català sigui la llengua d’almenys el 50% de les classes que reben els escolars. També va apostar per modificar l’article de la llei que estableix uns mínims de català per poder accedir a la funció pública. Malgrat la matisació, les declaracions de Bauzà han aixecat contundents crítiques dels partits de les Illes, tret del PP, i l’Obra Cultural Balear. Tant el PSIB com el PSM van acusar Bauzà de subscriure les tesis més ultradretanes i de voler passar per sobre de l’estatut d’autonomia; UM avisa que així no pactaria amb el PP i l’Obra li va demanar que rectifiqui.
En una entrevista d’Ona Mallorca, Bauzà va declarar divendres al matí que no tenia pas cap dubte de fer derogar la llei si era president i va afegir: ‘No estic disposat que des de Catalunya s’imposi una variant lingüística’.
‘El que nosaltres hem après dels nostres padrins i dels pares són una sèrie de paraules absolutament pròpies que determinen la nostra riquesa cultural, i no estic disposat que des de fora, des de Catalunya, se’ns imposin’, va declarar Bauzá a la ràdio pública mallorquina. I va afegir: ‘Jo respect totes les persones i totes les regions; crec que igual com nosaltres els respectam ens han de respectar’. La llei de normalització lingüística fou aprovada el 1986 per unanimitat al parlament durant el mandat del president Gabriel Cañellas, del PP.
L’Obra Cultural Balear demana a Bauzà que rectifiqui
Les declaracions de Bauzà van ser criticades de seguida per l’Obra Cultural Balear, que va alertar que la derogació de la llei de normalització lingüística ‘constituiria una violació de facto de la màxima norma estatutària, un intent de rebaixar l’estatus oficial del català per la porta de darrere’. També considera que representaria un atac al dret que tenen els ciutadans de ser atesos a l’administració pública i a l’àmbit privat en la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears; a més, recorda que la norma fou aprovada per unanimitat i que és un dels pocs element de consens que hi ha a la cambra. Finalment, demana a Bauzà que rectifiqui.
Els partits critiquen les declaracions
La secretària d’organització del PSIB, Rosa Maria Alberdi, va acusar Bauzà de menysprear la llei i l’estatut i de seguir el sector ultradretà del PP. Es va mostrar preocupada i decebuda per les declaracions i va recordar que la llei que critica ha garantit els drets lingüístics dels illencs durant vint-i-quatre anys.
En un sentit similar es va expressar el PSM, que mitjançant un comunicat va dir que Bauzà era indigne de presidir una formació política que representa un 45% dels votants. Considera una greu irresponsabilitat la voluntat de derogar la llei: ‘Rompria el consens en matèria lingüística i introduiria un element d’incertesa i de conflictivitat social que ara per ara no existeix. Seria crear un greu problema allà on no n’hi ha cap’.
Per la seva banda, Unió Mallorquina va avisar el PP que no donaria suport a cap proposta que passi per fer passes enrere en l’ús i l’aprenentatge del català i que si manté la voluntat de derogar la llei de normalització lingüística no serà possible un pacte entre ambdues formacions. En aquest comunicat, UM considera que ‘Bauzà vol crear problemes allà no n’hi ha i que les seves declaracions demostren una profunda ignorància tant de la llengua, com de la ciència com de la història’.
