05.10.2010 - 15:47
La reunió fundacional del Cercle de Cultura, presidit per l’editor Pere Vicens i vice-presidit per l’ex-conseller de Cultura, Ferran Mascarell i l’ex-president del CoNCA, Xavier Bru de Sala, va descabdellar-se al Cercle d’Economia. Això era el dia 30 de setembre, i ahir ja es van fer públics els propòsits i la junta del Cercle: hi trobem el president de Focus, Daniel Martínez, el president d’Endemol, Toni Cruz, i la científica Anna Veiga (text fundacional, pdf).
‘La cultura és una condició essencial de l’ésser humà i ha de tenir al país un paper més central’, ha començat dient Pere Vicens. ‘La cultura ha de recuperar la centralitat política i social, perquè és fonamental per al progrés i el benestar. Els grans moments d’impuls econòmic que ha viscut el país en tota la història han anat acompanyats d’un impuls cultural. Així fou a la Renaixença, durant el Modernisme i en el Noucentisme. Però ha arribat un moment que no podem viure de renda intel·lectual. Tenim grans desafiaments al davant i necessitem un instrument privat per començar a crear aquest nou observatori de la cultura de Catalunya, un instrument de debat. Cal que dialoguem, que debatem, que no és sinònim de consens, sinó de convivència.’
‘I hem d’obrir-nos cap enfora. Ja ho deia Goethe en les converses amb Eckerman, que calia mirar més enllà dels confins del nostre horitzó per no caure en l’obscurantisme. Volem copsar el millor de la cultura de fora i també volem establir un compromís amb la joventut. Volem que aquests quinze anys vinents el Cercle de Cultura es converteixi en un catalitzador de la nostra cultura i del nostre futur.’
Ferran Mascarell ha parlat de ‘lobby moral’ i Bru de Sala ha recordat que sempre té més pes una manifestació col·lectiva que moltes manifestacions individuals. El Cercle de Cultura neix amb una junta de vint-i-cinc membres que hi romandran tres anys, sense possibilitat de renovar. Té la voluntat de ser una entitat privada, cívica i civil. D’aquí a final d’any tothom que se’n faci soci (cent euros l’any) serà considerat membre fundacional. I les activitats començaran l’any vinent.
I com pensen estimular la reflexió i influir? Mascarell ha parlat de preses de posició col·lectives; de conferències, seminaris, jornades; ‘de tot allò que se’ns acudeixi’.
Vicens, Mascarell i Bru han recordat que ja hi havia hagut dos intents d’instituir el Cercle de Cultura, el 1996 i el 2004, que per raons diverses no van arribar a terme. Però que ara un cúmul de casualitats havien catalitzat el projecte. Sobre si la decepció per les atribucions del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts podia haver afavorit la constitució del Cercle de Cultura, han dit que no hi tenia res a veure, encara que Bru (que en va ser el primer president i en va sortir de mala manera) no s’ha estat de dir que, quan ell era president del CoNCA, ja havia manifestat la necessitat de tenir aquesta tercera pota, des del món privat, ‘i ara esperem omplir aquest buit’. A més, ha fet observar que la reivindicació de la centralitat social i política de la cultura ja feia evident que la situació de la cultura dins la nostra societat no era satisfactòria: ‘Hi ha massa temptacions partidistes en la cultura. Per això un dels nostres objectius és d’aconseguir el correcte equilibri entre la iniciativa privada i la pública.’ Per això un dels punts importants del text fundacional diu: ‘És funció de les administracions públiques estimular i donar suport a la iniciativa de la societat, mai substituir-la, especialment en l’àmbit de la creació, la producció i la gestió de continguts.’
