18.09.2010 - 06:00
Són cinquanta poemes de poetes catalans morts, poemes més aviat curts, alguns de molt coneguts, d’altres de no tant. Són cinquanta poemes triats per Jaume Subirana, amb la voluntat de dir-los de memòria. són els ‘50 poemes per saber de memòria‘ (Ara Llibres). Hi trobem Alcover, Maragall, Marçal, Verdaguer, Carner i Riba. I també Salvat-Papaseit i Leveroni. A destacar el pròleg del també poeta Narcís Comadira. En podeu llegir uns quants (pdf).
Narcís Comadira al pròleg s’expressa en aquests termes: ‘Som llenguatge. Som el que pensem i pensem el que podem formular. Per tant, com més llen- guatge posseïm, més podem pensar, i com més calibrat sigui aquest llenguatge, amb més precisió podrem pensar i així podrem ser amb més intensa exactitud. Un text que memoritzem s’infiltra en el nostre arsenal de llenguatge, les seves formes n’enriqueixen les formes, els seus continguts fan el mateix amb els continguts de la nostra conscièn- cia. Els seus ritmes marquen, sense que ens n’ado- nem, els ritmes del nostre pensament.’
‘Llegim per tenir informació, però, i la saviesa? La saviesa exigeix compenetració amb allò llegit, decantació d’allò llegit, depuració d’allò llegit, as- similació de l’essència d’allò llegit. De la suma crítica d’aquestes assimilacions neix la saviesa.’
‘Per exercitar la memòria qualsevol text funciona, però per for- mar aquesta reserva activa de saviesa, cal triar bé. No ens casem amb qualsevol, és clar. Els poemes que ens aprenem de memòria han de ser bons. I han de tenir alguna virtut especial que els faci me- morables.’
Poemes destacables / memorables
Jaume Subirana ha explicat a VilaWeb el criteri que ha emprat per fer la selecció dels cinquanta poemes: ‘El criteri va ser aplegar-hi poemes destacables/memorables (no n’hi ha cap posat per compromís), barrejant els que “hi han de ser” perquè d’alguna manera ja formen part del nostre (feble) univers mental i alguns altres potser no tan coneguts però igual remarcables que a mi m’agradaria que en formessin part d’aquí un temps. Per no ser del tot personal (sempre hi ha un punt de personal en una antologia) vaig escriure a més a un grapat d’amics i coneguts del gremi i els vaig demanar que em fessin (sense consultar res, de memòria) la llista dels seus poemes imprescindibles. Molts van respondre (consten als agraïments), i la llista resultant contrastada amb la meva també hi va ajudar. Després va venir l’anar descartant poemes massa llargs (poc susceptibles de ser memoritzats, tot i que algun hi hem deixat), massa poemes d’un sol autor, etc. ‘.
