17.09.2010 - 08:24
La periodista Agnès Rotger i la jove afganesa Nàdia Ghulam han guanyat el 43è Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la ‘El secret del meu turbant’, un relat biogràfic sobre la supervivència al Kàbul dels talibans. El llibre repassa la infantesa i l’adolescència de Nàdia Ghulam a partir de l’esclat d’una bomba que li va marcar la vida i de l’arribada de l’integrisme talibà al seu Kàbul natal, on es féu passar per home durant deu anys.
Agnès Rotger i Nàdia Ghulam es van conèixer ara fa quatre anys, quan la jove afganesa va arribar a Catalunya per guarir-se de les seqüeles que una bomba li va deixar quan tenia vuit anys. L’amistat que va sorgir entre elles i la cruesa de l’experiència vital de Ghulam han fet néixer ‘El secret del meu turbant’. Tal com explica Rotger, posar-se a la pell de la seva amiga ha estat un ‘repte literari’, però també una gran experiència.
‘El secret del meu turbant’ és el primer projecte literari de la periodista Agnès Rotger (Badalona, 1973), que ja compta amb tres llibres pràctics per a adults i dos per a nens. Col·laboradora de publicacions com ‘Sàpiens’ i ‘Descobrir Catalunya’, Rotger també ha dirigit les editorials Pòrtic i Mina. Nàdia Ghulam, nascuda a Kabul el 1985, resideix actualment a Catalunya, on ha complert el seu somni: estudiar i ser ella mateixa amb llibertat.
Per primer any, un finalista
L’obra guanyadora del Prudenci Bertrana, dotat amb 42.100 euros, serà publicada per Columna i sortirà el 25 de novembre, editorial que també publicarà l’obra finalista. Per primer cop en la història del premi i a instància del jurat, el guardó ha tingut un finalista, el gironí Xavier Sala.
La seva novel·la, batejada com ‘Les causes perdudes’, té com a protagonista un mestre pederasta immers en una història on es barreja la dicotomia entre el bé i el mal. L’autor situa l’acció a cavall entre el barri gitano de Girona –on el protagonista fa classe- i la població de Salt. Durant el relat, i després que una de les seves alumnes aparegui morta i violada, Xavier Sala fa que el seu personatge s’enfronti al seu propi interior ‘i assumeixi la necessitat d’ajudar els altres’.
‘Les causes perdudes’ també és, com en el cas de les guanyadores del Bertrana, la primera immersió literària de Xavier Sala (la Bisbal d’Empordà, 1965). Director adjunt del grup El Punt, el periodista gironí ja ha publicat ‘A l’altre barri’, un assaig sobre els habitants del barri gitano de Girona.
Els altres guardonats dels Premis Literaris Girona
En poesia, el 33è Premi Miquel de Palol, dotat amb 2.400 euros, l’ha obtingut Pepa Úbeda per l’obra ‘La meua frontera’. Els versos són un clam per esborrar barreres, a través de l’homenatge als desheretats i a la memòria dels desapareguts. Per això,a l’hora d’honrar-los, Úbeda subdivideix ‘La meua frontera’ en tres parts: els desapareguts més propers (la família), els que hi ha hagut dins la frontera més propera (les víctimes de la guerra del 36) i els de tot el món.
El Premi Carles Rahola d’assaig, dotat amb 6.000 euros, s’ha atorgat al crític lietrari Sam Abrams. El seu estudi, ‘Llegir Maragall, ara’, reivindica l’extrema actualitat d’un dels pares de la literatura catalana moderna. ‘Molts autors es llegeixen com si només fossin producte d’un moment determinat’, lamenta Abrams. Per això, l’autor convida a llegir l’obra de Joan Maragall ara i avui, perquè el poeta no només ‘va parlar amb la seva època, sinó que també ho fa amb nosaltres a través de la seva universalitat’. La perspectiva de l’actualitat de Maragall s’exemplifica, com explica Abrams, amb el poema ‘Oda a Espanya’ i el seu darrer vers –la frase ‘Adéu, Espanya!’-, adoptat pel sentiment col·lectiu català.
El 10è Premi Lletra de webs de literatura catalana, dotat amb 1.200 euros, s’ha repartit entre dos espais presents a la xarxa: ‘Mapa literari 2.0‘ i ‘Endrets. Geografia dels països catalans‘. El primer projecte, impulsat per l’associació Espais Escrits, és una aplicació web que permet consultar en xarxa diferents punts de la geografia mundial, on s’hi associen textos literaris d’escriptors catalans que els van visitar. A més dels escrits, l’espai es complementa amb fotografies, manuscrits o vídeos.
Pel que fa a ‘Endrets’, l’espai web cartografia el país remarcant-ne els llocs més singulars que estan connectats, d’una manera o altra, amb la literatura. De moment, s’hi troba informació de les comarques barcelonines, i en els propers anys anirà seguint la resta del territori. El projecte, impulsat per Llorenç Soldevila i Richard Samson, l’ha promogut la Universitat de Vic.
El jurat dels Premis Literaris de Girona ha decidit deixar dos guardons deserts enguany. Es tracta del Ramon Muntaner de literatura juvenil, i del Cerverí de lletra per a cançó inèdita, que s’han declarat deserts. El president de la Fundació Bertrana, Esteve Vilanova, ha explicat que no els agrada deixar un premi sense nom, però que en aquests casos és el jurat qui és sobirà.
