07.09.2010 - 06:00
Sergi Pàmies ha obert la capsa de les emocions. Amb contenció. Amb prudència. Acaba de publicar ‘La bicicleta estàtica‘ (Quaderns Crema), que conté dinou contes en la línia del llibre anterior (‘Si menges una llimona sense fer ganyotes‘. Quaderns Crema, 2006). Però hi ha una novetat: una part dels contes relaten episodis de la seva vida. Us oferim una entevista (vídeo) amb l’escriptor i una nova remesa d’Escriptors.tv, en què Pàmies llegeix el conte ‘Unplugged’ íntegre (vídeo).
Pàmies, fill del dirigent comunista Gregorio López Raimundo (mort el 2007) i de l’escriptora Teresa Pàmies, ha deixat estar una mica el pudor. Li ha sortit un llibre sentimental (ell s’estima més de dir-ne emocional). És sentimental, i moltes coses més, el conte sobre les corbates del seu pare. És sentimental, i moltes coses més, el conte sobre la seva relació literària conflictiva amb el llibre ‘El petit príncep’. És sentimental, i moltes coses més, el conte que parla de la seva vida d’exiliat en una barriada de París, els anys d’infantesa. És sentimental, i moltes coses més, el conte que parla del film de Fellini que els seus pares van veure al cinema abans de concebre’l. És sentimental, i moltes coses més, el conte sobre la dificultat de buidar el pis dels pares…
Diu Sergi Pàmies (París, 1960) que és un llibre trist, cosa que no vol pas dir mancat de vitalitat. Ho explica gràficament: ‘Si fos músic, faria cançons tristes, lentes, balades, blues. No faria rock and roll ni cha, cha, cha ni regueton. Ara, això no vol dir que dintre del blues algú no faci “oh, yea”.’
