24.08.2010 - 06:00
Una setantena de persones han constituït el Partit Pirata de Catalunya, que tot i que és pendent de rebre el vistiplau del govern espanyol per constituir-se oficialment, ja té pensat de presentar-se a les properes eleccions al parlament català. ‘Volem que la gent pugui decidir sobre qualsevol qüestió’, diu a VilaWeb Kenneth Peiruza, portaveu del Partit Pirata català, que fonamenta el seu ideari en l’anomenada democràcia directa.
El Partit Pirata, d’allà on sigui, es basa, principalment, en la defensa de la privacitat i la presumpció d’innocència, en l’accés a la cultura, el coneixement i la informació i en la transparència del govern. El Partit Pirata català, a més, ha afegit al seu ideari la democràcia directa, que és comú entre alguns partits d’altres estats, però no pas en tots.
‘No tenim més que una democràcia representativa’
‘Al model que tenim, li diem democràcia, però no és res més que una abreviació de democràcia representativa. Democràcia vol dir que el poble governa; i la democràcia representativa vol dir que el poble, de tan en tan, tria uns representants que fan el que volen’, diu Kenneth Peiruza. Així, explica que el Partit Pirata aposta per una democràcia, directa, com la de Suïssa: ‘Allà, si a una vila volen asfaltar un carrer, fan una consulta popular i la gent decideix si s’han de gastar els diners en això o no’. Diu que les noves tecnologies faciliten en gran mesura poder fer consultes populars molt sovint, i resumeix: ‘Estem a favor del dret de decidir, però de decidir sobre qualsevol qüestió que ens afecti.’
‘Hem de recuperar el dret a la privacitat’
Un altre dels pilars de l’ideari del partit és la defensa de drets civils com ara la privacitat i la presumpció d’innocència. En aquest sentit, Peiruza alerta del control dels governs als ciutadans. ‘En això, els Estats Units sempre van per davant nostre, però Déu n’hi do a Europa!’, diu, en relació a la retenció de les comunicacions. Així, recorda que actualment els governs poden emmagatzemar els missatges de text de la gent durant anys, tenen accés al registre de trucades telefòniques de qualsevol persona, i en alguns estats, com Alemanya, poden espiar la navegació per internet. ‘Ens tracten com a criminals! El dret bàsic a la presumpció d’innocència ha desaparegut.’ I per això, diu, el Partit Pirata destaca la necessitat de recuperar tant el dret a la privacitat com el dret a la presumpció d’innocència.
Accés lliure a la cultura i el coneixement
‘Sabies que cada cop que algú agafa un llibre d’una biblioteca, la biblioteca ha de pagar vint cèntims d’euro a l’ens de gestió dels drets de l’editor? Imagina’t els llibres que es podrien comprar amb aquests diners’, comenta Peiruza. Parlem del dret d’accedir a la cultura ‘que té tothom’, però que a la pràctica topa amb els drets d’autor, els cànons i la penalització de l’intercanvi de documents. ‘El model actual no funciona’, constata el portaveu del Partit Pirata, que recorda com ‘mig internet va llençar-se al coll del govern espanyol’ quan aquest va aprovar la llei d’economia sostenible, coneguda com a llei Sinde. (Per cert, que ens avança que els activistes d’internet que van redactar el manifest contra la llei Sinde preparen una campanya de desobediència civil que consistirà en ‘denunciar totes les webs per saturar l’administració’.)
Un accés lliure a la cultura, al coneixement i a la informació també suposa el foment i l’accés lliure a internet, sense entrebancs ni censura de cap mena. ‘I no cal anar a la Xina per trobar-ne’, diu Peiruza, ‘el govern d’Austràlia també censura webs’.
El Partit Pirata també aposta per una reforma del sistema de patents per evitar situacions com les que han permès que als Estats Units s’hagin patentat números o que ‘vuit mil persones es morin cada dia per no tenir accés a medicaments, els quals son cars, en part, per culpa de les patents’.
‘Necessitem uns governs transparents’
Finalment, el Partit Pirata es basa en la idea de ‘govern obert’; és a dir, apostar per un govern transparent. El portaveu del partit posa d’exemple ‘la impressionant transparència dels països nòrdics, on qualsevol pot anar a un edifici públic i demanar un document del govern sense ni tan sol dir qui és. Aquí, només cal veure les Corts Valencianes’, condemnades pel TC per vetar preguntes de l’oposició. ‘Necessitem transparència i participació directa’, diu Peiruza, que afegeix: ‘Ara mateix el govern planteja la participació ciutadana a través de les ILP, que tenen un cost econòmic molt elevat; nosaltres proposem que els nostres càrrecs electes votin en proporció a allò que voti la nostra gent’, i per fomentar aquesta participació, han decidit que les quotes de militància siguin gratuïtes, ‘perquè tothom que vulgui, pugui participar-hi’.
