Problemes amb l’abocador de la Clariana

Els veïns propers a l’abocador de la Clariana d’Ontinyent s’han queixat pels olors provocats pel gas metà que produeix l’abocador, també molestos per la pols i els plàstics que el vent porta fins als seus habitatges. L’abocador d’inerts havia de ser innocu, segons la proposta que va plantejar l’Ajuntament d’Ontinyent. Segons la Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida (CEVA), però, la realitat és molt diferent, com demostren els problemes actuals.

La CEVA ha denunciat que l’abocador no s’usa només pe a inerts, sinó que s’hi aboquen també materials considerats com a no perillosos, categoria en què caben molts tipus de residus ‘alguns dels quals poden provocar molts problemes com la producció de gas metà o lixiviats que tants olors produeixen, o l’incendi que es va produir al seu interior’.

La instal·lació no ha estat un abocador per a la construcció local, els residus que s’hi acumulen són de tot l’estat, segons afirma l’entitat ecologista. ‘Ontinyent és ben solidari amb la resta del món’, comunica la CEVA, que assegura que mentrestant ‘els constructors locals protestaven pels preus excessius de l’abocador. El negoci és el negoci i allò que l’Ajuntament va fer, mal fet, en aquest cas va ser posar en safata a una empresa un gran negoci’.

Per a la coordinadora l’abocador hauria de ser exclusivament d’inerts, no de materials no perillosos, i necessitaria tindre una línia de triatge que, alhora que crearia llocs de feina, evitaria que s’abocaren residus problemàtics. També critica que l’Ajuntament no es reservara cap mena de control tot i ser una qüestió tan sensible.

La CEVA demana a l’Ajuntament, ara que l’abocador ha arribat al final de la seua vida, que exigisca a l’empresa ‘la restauració necessària no siga el cas, com passa en altres abocadors, que acabem pagant-ho amb diners de tots’.