‘Pirinenques’ (III)

Maragall va escriure ‘Pirinenques’ durant una estada al balneari de Senillers (Cerdanya). Era l’agost de 1892, el primer estiu després de casar-se amb Clara Noble. ‘Pirinenques’ forma part d’una sèrie de poemes que inclou ‘La vaca cega’ i ‘Goig a la verge de Núria’ dins el llibre ‘Poesies’.

PIRINENQUES

III

                Ben ajagut a terra, ¡com me plau
                el veure davant meu en costa suau
un prat ben verd sota d’un cel ben blau!
                
                  I en les albes la gran bellugadissa
de les fulles d’acer que el vent eriça
        amb tants reflects de llum enlluernadissa.

  I el sol estès per tot.
                   I el rec com cau
escumejant avall la costa suau
del prat ben verd sota del cel ben blau.

  Tots els membres caiguts, tot jo per terra,
        buidat de tota força i sens desig,
la pensa poc a poc se’m desaferra…

  I em vaig trobant tan bé en allà entremig,
i em va invadint com una immensa pau,
i vaig sent un tros més del prat suau
        ben verd, ben verd sota d’un cel ben blau.