Senyors Tranquil, a poc a poc i bona lletra

La crisi econòmica, els primers dies de convivència d’una parella, un embús de trànsit (directe a l’espai VilaWeb), una turista perduda a Barcelona…, vet aquí algunes de les històries que expliquen els Senyors Tranquil en el seu disc de debut, ‘Tenir-ho tot’ (Música Global, 2010). Dotze cançons interpretades, senzillament i a bastament, a dues veus, les de David Amills i Gad Sans, i dues guitarres. ‘És un disc de temàtica urbana i amb unes lletres de to força poètic’, diu a VilaWeb Amills, economista i assessor d’empreses. Avui actuen a Quart (Gironès) dins el Festival Emergent.

L’altra meitat del grup, Gad Sans, té un restaurant a la Costa Brava i fa classes de guitarra flamenca. Tots dos es van conèixer fa uns vuit anys, gràcies a la passió comuna per David Bowie. El senyor Amills en tocava una cançó en un bar on hi havia, entre el públic, el senyor Sans: ‘Jo era molt fan de David Bowie; per això ens vam posar a parlar i vam connectar.’ A partir d’aleshores ja no van perdre el contacte, i Sans va col·laborar en el projecte ‘Bossanovando’, en què cantava Amills.

Les col·laboracions entre tots dos van continuar fins que es van trobar amb unes quantes cançons, compostes entre tots dos, i van decidir-se a enregistrar-les. Els hi va ajudar Pau Vallvé (Estanislau Verdet i productor de projectes com el de Maria Coma) i es van posar a les mans dels Estudis Miau.

‘Ens agradava això de senyors… perquè ja no som dos adolescents!’, expliquen quan els demanem pel nom del grup. Un nom que els defineix força bé, tot i que diuen que després, en directe, ‘la gent s’emporta sorpreses, perquè tampoc no és un disc tan calmós’.

Cançons tranquil·les, doncs, sense gaires estridències. Lletres intimistes, i a voltes melangioses, que esbossen una ciutat metropolitana, amb els seus embussos, edificis i turistes, però que lluny de transmetre’n el traüt, irradien la serenor d’un paisatge clafert de pins, amb roselles a la vora del camí.

Enllaços
Array