08.06.2010 - 19:19
Els promotors de la Iniciativa Popular (IP) per fer un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya, Alfons López Tena i Uriel Bertran, han valorat com a històrica la jornada d’avui per l’admissió a tràmit de la mesa del Parlament de la seva iniciativa, gràcies als vots favorables de CiU, ERC i ICV-EUiA. En una conferència de premsa han exposat quins seran els propers passos per a la recollida de signatures i el posterior debat al ple de la convocatòria d’un referèndum no vinculant (vegeu-ne un fragment).
En referència al vot contrari a l’admissió a tràmit per part dels membres del PSC i el PP a la mesa del Parlament, els impulsors han explicat que no hi havia raons tècniques per refusar la IP presentada i, per tant, els dos partits han imposat la seva concepció unionista a l’estricte respecte democràtic.
Més concretament, el president del Cercle d’Estudis Sobiranistes i promotor de la Iniciativa Popular, Alfons López Tena, ha titllat el PSC i PP d’antidemocràtics per refusar a la mesa del Parlament la seva tramitació. Ha lamentat que els socialistes hagin valorat el contingut de la proposta a l’hora de votar si l’acceptaven o no a tràmit en comptes de la fórmula jurídica. ‘La seva ideologia espanyolista i antidemocràtica passa per sobre de l’atribució que els dóna la llei, que és exclusivament determinar si és competència o no de la Generalitat’, ha dit.
Uriel Bertran n’ha destacat la ‘transcendència històrica’ i s’ha mostrat molt satisfet. Bertran considera que es tracta d’un salt qualitatiu perquè s’ha passat de formulacions teòriques de suport parlamentari al dret l’autodeterminació a l’inici de l’exercici d’aquest dret. Ha explicat que s’ha configurat un front democràtic amb CiU, ERC i ICV-EuiA que accepten la paraula dels ciutadans i que, al marge de les seves opcions, prioritzen els drets democràtics del poble. Bertran ha elogiat la posició d’ICV-EUiA perquè tot i ‘tractar-se d’una formació federalista, han prioritzat la seva vocació democràtica per sobre d’ideologies’.
Tanmateix, encara hi ha algunes llacunes de la Llei de Consultes Populars que ha de ser aclarit abans d’iniciar el procés de recollida de signatures. Primer, definir a quina junta electoral cal que es dirigeixin els fedataris per obtenir el segell corresponent en el model de plec de recollida de signatures. En segon lloc, detallar la quantitat de persones que tenen dret a signar perquè la IP es dugui a terme, ja que la llei estableix que ha de ser un mínim del 3% de la població, però no defineix si la població ha de ser major d’edat, ha d’estar empadronada o si ha de tenir dret a vot al Parlament, entre d’altres qüestions. Un cop resolts aquests dubtes, la recollida de signatures podrà fer-se en sis o vuit mesos. Segons els impulsors, el referèndum oficial no vinculant podria fer-se la primavera del 2011.
Esquerra veu ‘irreversible’ un referèndum mentre CiU l’acusa d’enganyar
El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha dit que Catalunya havia començat un procés ‘irreversible’ cap a la celebració d’un referèndum sobre la independència. Després de llegir un comunicat oficial , Puigcercós ha defensat que donar la paraula als catalans era la millor sortida a una sentència del TC que retalli l’estatut. A més, ha demanat als militants i simpatitzants del partit que prioritzin la recollida de les signatures necessàries: ‘Cap dels catalans que hem somiat veure aquest país lliure podem romandre inactius. Tot i que encara queda un camí llarg i difícil, s’acosta l’hora de la veritat’, ha dit el dirigent d’Esquerra, que ha reconegut que el govern espanyol, que és qui té l’última paraula, ‘no ho posarà fàcil’.
En canvi, el portaveu de CiU al parlament, Oriol Pujol ha acusat ERC d’enganyar la gent amb la possibilitat d’un referèndum perquè l’autorització d’aquest depèn de l’estat, d’acord amb la llei de consultes populars. En concret, Pujol ha acusat el tripartit, i concretament a ERC, de gestar un ‘engany monumental’ que s’articula, segons que ha dit, en la llei de consultes i ha dit que CiU va oposar-s’hi per considerar-la poc ambiciosa i frustrant.
En aquest sentit, Puigcercós ha afirmat que durant vint-i-tres anys no s’havia tirat endavant l’instrument necessari per a fer les consultes.
Per la seva banda, la portaveu d’ICV-EUiA al parlament, Dolors Camats, ha defensat la ‘legalitat i legitimitat’ de la IP per impulsar un referèndum sobre la independència i ha afirmat que la seva formació avala ‘que la consulta es faci sense entrar en el seu contingut’.
PSC i PP demanen al Consell de Garanties Estatutàries que es pronunciï sobre la IP
El PSC i el PP han anunciat que demanaran un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la IP. Aquest recurs podria endarrerir un mes la tramitació de la iniciativa, però no la pot aturar. El vice-primer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha demanat a Artur Mas que desautoritzi els membres del seu partit que han votat a favor de l’admissió a tràmit d’aquesta iniciativa en el Parlament. ‘Si no, que es presenti a les eleccions com un partit independentista’, ha dit Iceta. La portaveu del PP, Dolors Montserrat, també ha centrat les seves crítiques en la federació convergent. ‘CiU no té sentit d’estat ni és integradora, no és la CiU del president Pujol’, ha dit Montserrat.
Els passos que resten
Un cop el Consell de Garanties Estatutàries emeti el dictamen sol·licitat i resolts els dubtes sobre la interpretació dels aspectes de la llei confusos, la comissió que ha impulsat la IP haurà de presentar el model de plecs de signatures a la junta electoral corresponent. Si la junta valida el model, la comissió ha d’imprimir tots els plecs que consideri oportú i fer-los segellar per la junta electoral. També caldrà que tots els voluntaris que vulguin esdevenir fedetaris per a recollir signatures es presentin físicament a la junta electoral per ser reconeguts i signar el compromís d’actuar correctament i donar fe de la validesa dels signants.
A partir d’aquí, començarà la recollida de signatures per la qual els impulsors de la iniciativa volen comptar amb la col·laboració dels voluntaris que ja han participat en les consultes sobre la independència.
Un cop els promotors aconsegueixin les signatures necessàries, el parlament haurà de convocar el ple, i serà aleshores quan quedarà en mans dels diputats aprovar o no la convocatòria d’un referèndum. La pregunta del referèndum seria: ‘Esteu d’acord que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per a fer efectiva la voluntat popular, per tal que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?’ I els votants haurien de triar entre ‘sí’ o ‘no’.
Ara, la paraula final la tindria el govern espanyol, ja que la llei de consultes populars, en base a la qual s’ha tirat endavant aquesta IP, fixa que ha de ser l’estat espanyol qui autoritzi la celebració d’una consulta. El govern espanyol, doncs, ‘haurà de dir si deixa que la gent pugui votar o ens nega aquest dret’, tal com va dir Alfons López-Tena en la presentació de la IP al parlament.
López Tena ha explicat a la conferència de premsa d’avui que la legislació internacional empara el procés de referèndum de Catalunya i que, si el govern espanyol vol impedir que es pregunti als ciutadans, caldrà buscar l’aval d’Europa i els organismes internacionals. Segons el jurista, no existeixen arguments jurídics que puguin frenar el referèndum.
