25.05.2010 - 15:55
Uriel Bertran, de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, i Alfons López Tena, president del Cercle d’Estudis Sobiranistes han presentat a migdia al registre del parlament, en nom de la comissió promotora, la iniciativa popular (IP) per a fer un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya. En la conferència de premsa prèvia han explicat que no hi havia cap motiu tècnic ni jurídic que impedeixi l’admissió a tràmit de la iniciativa i que ara no era moment de fer valoracions polítiques.
Ara la mesa del parlament estudiarà la IP i decidirà si l’admet a tràmit tenint en compte dos criteris: que entri dins el marc competencial de la Generalitat i que no desdigui, jurídicament, la constitució espanyola (pdf). En aquest sentit, els promotors insisteixen que l’informe jurídic que han presentat és ‘jurídicament impecable’.
Si la mesa admet a tràmit la IP, començarà la recollida de com a mínim 220.000 signatures, el 3% de la població, que durarà uns vuit mesos. Després serà el moment que el Parlament aprovi o no la convocatòria del referèndum: ‘La iniciativa està condemnada a ser aprovada’, ha dit Bertran, que ha recordat el suport de la majoria de partits a les consultes municipals sobre la independència.
Tanmateix, la paraula final la tindrà el govern espanyol, que ‘haurà de dir si deixa que la gent pugui votar o en canvi ens nega aquest dret’, ha dit López-Tena. Amb aquesta mesura, i sota el lema ‘Volem votar’, cerquen la sorpresa internacional perquè ‘tothom sàpiga la democràcia imperfecta i limitada’ que hi ha a Catalunya.
La pregunta del referèndum seria: ‘Esteu d’acord que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per a fer efectiva la voluntat popular, per tal que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?’ Els votants haurien de triar entre ‘sí’ o ‘no’.
Com va avançar VilaWeb en aquesta informació i en aquest reportatge en vídeo, la nova llei de consultes populars, d’acord amb l’article 122 de l’estatut de Catalunya, que en aquest punt no ha estat recorregut, brinden a la societat civil la possibilitat de presentar al parlament una iniciativa popular de referèndum amb garanties legals, a diferència del que va passar amb el pla Ibarretxte.
Segons els promotors, si la mesa acceptava a tràmit la iniciativa popular, el fet tindria una ‘enorme transcendència històrica’ perquè obriria les portes a una recollida en massa de signatures, que obligaria el parlament a discutir l’eventual referèndum.
