17.05.2010 - 09:40
El batlle de Barcelona, Jordi Hereu, ha començat la setmana després de la fracassada consulta de la Diagonal anunciant que Jordi Wiliam Carnes substituiria Carles Martí de primer tinent-batlle. Hereu va fer-lo plegar (àudio) ahir d’aquest càrrec, i de regidor de Ciutat Vella, en havent comprovat que els barcelonins havien tombat les dues opcions de reforma de l’avinguda Diagonal proposades pel govern municipal (vídeo de la compareixença de Martí). Hereu ha dit que no havia pensat en cap moment de dimitir.
Hereu, en declaracions avui al matí a TV3, ha confirmat que Jordi William Carnes substituria Carles Martí en el càrrec i que durant el dia aniria decidint quins altes canvis s’hauran de fer en el cartipàs municipal. També ha explicat que serà el PSC de Barcelona qui decidirà si ha de ser el candidat a les eleccions municipals de l’any vinent.
Paper destacat d’Escarp
El grup municipal del PSC acabarà de definir en les pròximes hores les remodelacions de les carteres i responsabilitat en el si del govern local, en el qual, segons que ha avançat també Hereu, la seguretat pública i, per tant la seva responsable, Assumpta Escarp, tindrà un paper destacat. ‘Enfortir un espai més net i de més seguretat, perquè els problemes econòmics no desemboquin en un problema de convivència’ és una de les prioritats del govern municipal, ha declarat Hereu.
En la consulta sobre la Diagonal, solament va acudir a les urnes un 12,17% del cens i, d’aquest, el 79,84% va preferir l’opció C. Aquest fracàs obre un període difícil a l’ajuntament que segurament no es tancarà amb les dimissions d’ahir.
El cessament de Martí
‘He demanat al primer tinent d’alcalde, Carles Martí, que cessi en les seves responsabilitats.’ Amb aquestes paraules Hereu va fer saber que havia posat el cap de la seva mà dreta en una safata i que li atribuïa la màxima responsabilitat de la fracassada consulta sobre la reforma de la Diagonal. Amb això creia haver pres ‘les decisions polítiques adequades a la interpretació del resultat’. De fet, va arribar a dir, en un to clarament autocrític: la consulta ‘ha esdevingut el signe que ens hem allunyat de les preocupacions dels ciutadans’. Aquest regust crític, sobre el govern i sobre el procés de votació, va sentir-se en tota la compareixença d’Hereu.
Hereu va començar la intervenció assumint la negativa dels barcelonins als seus projectes de transformar la Diagonal, negativa que va qualificar de ‘contundent i inapel·lable’. Però també va reconèixer que la interpretació de la votació anava més enllà de la consulta en si. ‘El missatge és tan clar, que sabem que darrere hi ha un sentiment d’avís; no era el moment de preguntar ni era la pregunta pertinent; seríem sords, si no ho entenguéssim així’, va dir, amb una expressió molt seriosa. I com que ‘calia prendre decisions per a reorientar les estratègies del govern municipal’, va fer plegar a Martí, la seva mà dreta a la municipalitat, el seu cap de campanya electoral i primer secretari del PSC. D’aquestes dues últimes responsabilitats, Martí no en va voler revelar el futur, però sense descartar que les hagués de deixar, en vist del cessament municipal.
Ara, el PSC de Barcelona va anunciar que Martí continuaria essent primer secretari del PSC de la ciutat. I bo i donant suport a les mesures d’Hereu, perquè ‘els socialistes assumim les nostres responsabilitats’, entén que Carles Martí ha donat ‘exemple de l’estil de fer política del partit, un estil de rigor, coherent, i honest’.
El resultats de la consulta
Minuts abans de la compareixença d’Hereu Alejandro Goñi, en qualitat de president de la Mesa de Seguiment i Garanties constituïda expressament per a aquest procés, féu públics els resultats de la consulta. L’èxit aclaparador del refús als projectes del govern d’Hereu ja es veia a venir. Del recompte dels 172.161 vots emesos (un 12,17% de participació respecte del cens total de quasi un milió i mig de barcelonins), en va resultar que l’opció C n’havia aconseguits 137.454, és a dir: un 79,84%. L’opció A, de convertir la Diagonal en un bulevard, 20.497 vots, o un 11,88%. I la proposta B, de convertir-la en una rambla, solament 14.260 vots, o un 8,28% del total.
La majoria va votar via internet: 89.043 participants, o un 51,72% del total. La resta, 83.118 (48,28%), va fer-ho des dels punts de votació presencial. Dels votants per internet, la majoria (37,63%) van demanar una clau via SMS; amb certificat digital tan sols hi va votar un 3,01%, i via portals col·laboradors, un 11,08%.
