18.05.2010 - 06:00
Francesc Guardans és des de fa sis mesos el nou president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). És un personatge poc conegut, perquè ha fet carrera professional fora del país, encara que ser nét de Francesc Cambó i haver crescut amb un Botticelli autèntic a casa imprimeix caràcter. És un home d’ordre i prudent. No li agrada aparèixer als mitjans de comunicació i cada vegada que concedeix una entrevista (ho fa de tant en tant) creu que el que ha d’evitar és ‘prendre mal’. (entrevista en vídeo).
No és gens fàcil entrevistar-lo, perquè se cenyeix a un discurs constrenyit i és poc generós en les seves respostes. Aquesta actitud, en part, li ve del seu caràcter, i en part, perquè encapçalar el CoNCA i gestionar un plenari format per onze consellers no és fàcil i sinó que li preguntin a Xavier Bru de Sala, primer president de l’organisme. I encara hi ha un tercer argument gens menyspreable per entendre a Guardans: Ara té cinquanta-vuit anys i el mandat del CoNCA és de set anys. Vol acabar la seva carrera professional exercint aquest càrrec.
En un futur immediat del CoNCA se’n parlarà, perquè d’aquí poques setmanes estrenarà nova web; al juny presentarà l’informe anual al Parlament i també es farà un acte de presentació pública de l’informe. Després, el 3 de juliol, es lliuraran els Premis Nacionals de Cultura, i a finals d’any arribarà el Pla estratètic de cultura.
