12.05.2010 - 20:00
La cadena radiofònica comercial pionera d’Europa. Una de les poques emissores d’ona curta que ha emès en català. L’única emissora privada francesa que va transmetre durant tota la segona guerra mundial sense caure sota el control ni dels aliats ni del règim pro-nazi de Vichy. Totes tres afirmacions són vàlides per definir Ràdio Andorra, una emissora que de 1939 a 1981 va emetre en ona curta des del petit país pirinenc per a tota l’Europa occidental. Al costat de Radio Monte Carlo, Radio Luxembourg (RTL) i Europe 1, forma part del grup de noms mítics de la radiofonia europea del segle XX, gràcies a una programació basada en la selecció musical i amb butlletins informatius en francès, espanyol i català.
El seu famós eslògan, ‘Aquí Ràdio Andorra’, va ser pronunciat per primera vegada per la locutora Victòria Zorzano el 7 d’agost de 1939, quan es va posar en marxa l’enèsim projecte radiofònic de l’empresari francès Jacques Trémoulet. Propietari del grup Radiophonie du Midi, amb emissores a les ciutats occitanes d’Agen, Bordeus, Montpeller i Tolosa (Radio Toulouse, molt popular a l’època, era la nineta dels seus ulls), Trémoulet va obtenir del Consell General la concessió d’una llicència radiofònica des d’Andorra per tenir un as a la màniga en cas que el govern francès decidís suprimir les ràdios privades al seu territori. Durant quaranta-dos anys, Ràdio Andorra va emetre i superar atacs de grups de pressió, de polítics i d’estats hostils, tal com explica el periodista Sylvain Athiel al llibre Aquí Radio Andorra! (Editorial Andorra), que es va presentar ahir a la llibreria La Central de Barcelona.
El llibre d’Athiel, publicat originalment en francès amb el títol ‘Les conquérants des ondes‘ (i amb documental inclòs), repassa la complexa aventura de Ràdio Andorra, des del començament al final de la dècada de 1930 fins al tancament, el 1981, passant per les pressions i interferències que li va imposar el govern francès durant els anys 1950, la persecució del seu propietari per presumpte col·laboracionisme amb el règim de Vichy i, també, l’aferrissada competència amb l’emissora estatal francesa Sud Radio, creada expressament per prendre mercat a Ràdio Andorra i amb emissor, curiosament, instal·lat a Andorra.
De Ràdio Andorra, en queden només les dues colossals antenes al llac d’Engolasters, el fantasmagòric centre emissor d’Encamp i els estudis, a Andorra la Vella, que es van cremar el 1991 amb tots els arxius i enregistraments abandonats a dins. Tot i això, la memòria d’aquesta peculiar emissora es pot recuperar gràcies a unes quantes webs plenes de contingut. Aquí Ràdio Andorra, per exemple, proposa un gran volum de documentació i una extensa biografia dels grans noms que van passar per l’emissora. La pàgina personal d’Eric Tiffon, per la seva banda, ofereix nombrosos fitxers sonors i fotogràfics. I Radio Andorre permet reviure les emissions i el to d’aquesta emissora que es va apagar, oficialment, el 2 d’abril de 1981 a les 21.10. Un ex-treballador seu, Max Lafontaine, dedica també algunes pàgines de la seva web personal a recordar Ràdio Andorra.
