08.05.2010 - 06:00
L’acte ‘Pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani‘ va finalitzar ahir amb la lectura (vegeu-la en vídeo) de la declaració de València, un manifest subscrit per tot el sector econòmic i empresarial del país i que exposa les motivacions per a reclamar una vegada més a la Unió Europea l’impuls definitiu a la construcció d’infrastructures a l’eix mediterrani. L’acord denuncia que no s’han fet les ‘passes fermes’ per desencallar els colls d’ampolla de Castelló-Tarragona i Montpeller-Perpinyà, que interrompen el corredor i deixen amb un ‘carreró sense sortida’ les economies del país.
A l’ acte hi van participar cambres de comerç, patronals, col·legis professionals, universitat, grans empreses com Seat, Nissan o Ford, i representants dels governs de tots els territoris del país, excepte de la Generalitat Valenciana, que tot i haver anunciat i confirmat la presència del conseller d’Infrastructures Mario Flores, finalment no hi va assitir. L’acte fou organitzat per l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga (IIVEE), una entitat impulsada pel president d’Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent.
El president de l’IIVEE, Ferran Villalonga, va demanar que aquest acte no fos la culminació d’un projecte sinó ‘el primer pas per bastir un gran eix econòmic i social’ amb una posició forta a Europa, bo i recordant que els territoris mediterranis han sofert ‘un gran greuge històric’ en infrastructures malgrat ser un dels motors econòmics d’Europa. La declaració de València per l’Arc Mediterrani reclama l’articulació d’un lobby econòmic potent que tingui veu a Madrid i Brussel·les i insta aquest lobby a pressionar per a configurar una euroregió potent que sigui la plataforma logística del sud d’Europa amb contrapès a l’eix del nord europeu.
Les patronals denuncien un ‘greuge històric’
Si no s’ha invertit en aquest eix, explicava Villalonga a VilaWeb (àudio), és per ‘raons polítiques, que qualsevol economista entén com un gran error’. De fet, tots els ponents de l’acte, entre els quals el president de Foment del Treball, Joan Rosell, i el president de la patronal valenciana CIERVAL, Rafael Ferrando, van criticar el ‘model radial’ espanyol. Rosell va valorar la importància de la ‘unitat empresarial de tots els territoris de l’arc per a reclama una causa justa i lògica’ i va dir: ‘és el moment de parlar poc de política i de començar a parlar molt d’economia’.
Ferrando, per la seva banda, va recordar que les exportacions fetes des de l’arc mediterrani són quasi el 50% de les que es fan a tot l’estat espanyol i, en aquest sentit va afegir: ‘és molt cridaner que malgrat aquesta activitat econòmica les dotacions d’infrastructures en els territoris que formen l’arc mediterrani siguin sempre inferiors a la mitjana espanyola per habitant.
Tots els ponents van apuntar, també, que en el context de crisi actual, i tenint en compte que amb l’euro l’estat espanyol no pot decidir devaluar la moneda per a remuntar la situació, un corredor meditarrani amb les infrastructures adequades a la seva activitat econòmica es dibuixa novament com un ‘instrument clau per a sortir de la crisi i per a encara el futur’. El president del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan Casas, va afegir, també, que ‘tothom té clar que aquestes infrastructures arriben molt tard i que ja no es pot esperar més’.
El llibre blanc, a Madrid i a Brussel·les
A l’acte de d’ahir s’hi va presentar un document que precisament analitza de manera exhaustiva les necessitats infrastructurals per a un territori amb aquesta activitat econòmica. És el Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Arc Mediterrani, que recull la feina feta durant quatre anys per l’IIVEE.
Segons aquest document, cal una gran inversió en infrastructures en tot l’arc mediterrani, començant per l’eix ferroviari, de tal manera que l’economia d’aquest territori es pugui desenvolupar en plenitud.
