19.04.2010 - 20:00
Sota el núvol de cendra del volcà islandès Eyjafjallajökull (webcam i galeria d’imatges) hi ha un país de tres-cents mil habitants força peculiar. Ens en podem fer una idea amb el nom mateix de l’illa-estat. Eylenda, Fjalladrottning, Fjallkonan, Frón, Garðarshólmi, Hrímey, Hrímgrund, Hrímland, Ísafold, Ísaland, Jökulmær, Klakinn, Norðurey, Skerið, Snjóland, Snæland, Thule, Týli i Þyli són els noms amb què, en islandès, els ‘frónbúi’ (‘islandesos’) han designat el seu país, tant en registre col·loquial com formal o poètic. Tot amb tot, és Ísland (‘país del glaç’) l’oficial i més comú, del qual ve Islàndia. L’islandès (vocabulari islandès-català), la més conservadora de les llengües escandinaves, s’acosta al feroès i a alguns dialectes noruecs. Així com la resta d’idiomes indoeuropeus de l’Europa occidental han reduït molt la flexió, en islandès és molt abundant. I l’alfabet és una adaptació particular del llatí. Les peculiaritats del país del foc i del glaç, amb el parlament més antic del món, no s’acaben pas aquí.
L’Alþingi, el consell parlamentari encarregat de fer lleis i d’administrar justícia, el van constituir el segle VIII dC els víkings. El 1262 Islàndia va passar sota control noruec, i el 1397, sota control danès. El desvetllament del sentiment nacional va portar la restitució de l’Alþingi, el 1848, i la independència de Dinamarca, un segle després (1944). L’aïllament geogràfic i un nivell de vida molt elevat han fet que l’entrada a la Comunitat Europea no formés part de les prioritats d’Islàndia. Però les coses han canviat d’ençà de la crisi econòmica, que hi ha tingut un gran impacte: l’octubre del 2008 el sistema bancari islandès es va col·lapsar i el govern va haver de prendre les regnes dels tres bancs principals del país. Encara no un any després, Islàndia sol·licitava formalment d’entrar a la Unió.
Islàndia és un dels poquíssims estats (com Andorra) que no té exèrcit, tot i que es va integrar a l’OTAN ben aviat, el 1946, enmig d’importants protestes ciutadanes. Des d’aquella època, ha mantingut un acord de defensa amb el seu veí de ponent, els Estats Units, que hi va establir una base naval. El 2006, amb tot, es va anul·lar l’acord i Islàndia s’ha dotat de petites unitats de vigilància costanera, de resposta ràpida, de control aeri i de policia. A la llista de ministeris del govern, doncs, no hi trobareu (encara) el de defensa.
Islàndia, on l’educació obligatòria va dels sis anys als setze, també sorprèn en l’àmbit religiós. La constitució defensa la llibertat religiosa, malgrat que el luteranisme s’hi consideri l’església nacional. Però, originàriament, els primers pobladors víkings de ‘l’illa de glaç’ eren pagans, com una bona part del món escandinau. En un intent de recuperar aquesta tradició, des de la dècada del 1970 s’ha impulsat l’Ásatrúarfélagið, un grup neopagà amb gairebé mil quatre-cents membres registrats, un 0,4% de la població.
Energèticament, Islàndia també és una ‘illa’ en el conjunt de països del món. L’aigua calenta que surt de la terra (en forma de guèisers i d’aigües termals) proveeix de calefacció gairebé tota la població, i l’abundor de rius permet de produir electricitat a baix cost. Ara mateix el 80% de tota l’energia consumida prové de l’aprofitament de la forces hidràulica i geotèrmica, i la indústria funciona, gairebé exclusivament, amb aquestes dues forces. Gràcies a això, Islàndia és el país capdavanter en l’ús d’energies renovables, i espera ser energèticament independent el 2050. El 20% de l’energia restant prové actualment del petroli, importat, i usat pel transport i la flota pesquera.
Més informació
La primera temporada del programa Afers exteriors, presentat per Miquel Calçada, va trepitjar Islàndia (capítol sencer). També ha visitat aquesta illa tres vegades més gran que no el Principat el periodista Xavier Moret, que va plasmar a Islàndia, l’illa secreta (2005) dos viatges que hi va fer l’hivern del 2001 i l’estiu de 2002, i els autors dels interessants blocs Direcció Reykjavik i Islàndia sobre rodes. El fotògraf Manel Armengol també va recórrer el país el 2008, una visita que s’ha traduït en l’exposició Terrae.
Enllaços
Array
