12.04.2010 - 20:00
La xifra és força sorprenent: als carrers de Barcelona queden, ara mateix, cent sis masies. I encara sorprendria més si no fos per la intensa pressió constructora, que n’ha fet desaparèixer mig miler més en unes quantes dècades. Sis-centes masies són les que apareixen al llibre Masies de Barcelona, publicat l’any passat per Angle Editorial i l’Ajuntament de Barcelona, un exhaustiu treball de recerca on es repassen totes les que s’han pogut documentar als barris de la ciutat, amb profusió de fotografies. La majoria són poc conegudes i solen passar inadvertides als habitants i visitants de la ciutat. Però n’hi ha una que ha saltat fronteres, sota el paraigua del FC Barcelona, justament amb el nom de la Masia.
Can Planes, que és el seu nom tradicional des que es va aixecar el 1702, és a les Corts, un barri on el mas és un element inherent a la seva història: ‘Ja ho indica l’origen del topònim del mot ‘corts’, que ve de la paraula llatina ‘cohors, cohortis’, que significa ‘terrenys i cases rústiques’, és a dir, masies’, es diu a ‘Masies de Barcelona’. El renom de Can Planes, la Masia, va lligat al Futbol Club Barcelona des de 1950, quan el club la va comprar a Francesc Planes i Buera per convertir-la, sota l’ombra del Camp Nou, primer en taller i seu social del club i, des de 1979, en el centre formatiu i la residència dels joves jugadors del planter. A la Masia, hi han arribat a viure jugadors del primer equip com Andrés Iniesta, Pedro, Carles Puyol i Victor Valdés, i han passat per les seves estances Cesc Fàbregas, Guardiola, Bojan Krkić, Piqué, Reina i Xavi, entre molts altres noms. De fet, en els trenta anys de funcionament d’aquest singular centre de formació futbolística, n’han arribat a sortir trenta jugadors del primer equip, entre els quals hi ha un jove argentí, Lionel Messi, que l’any passat es va convertir en el primer ‘masover’ a obtenir la Pilota d’Or.
Lionel Andrés Messi (Rosario, 24 de juny de 1987) va començar a mostrar els seus dots de futbolista de ben petit. Però a onze anys se li va diagnosticar l’hormona del creixement inhibida. És a dir, que el seu creixement s’havia aturat. Només hi havia una manera de posar-hi remei, a través d’una teràpia amb l’hormona Gh. Però el tractament, d’injeccions de cinc-cents euros diàries, no era a l’abast de la família. El River Plate, un dels grans equips argentins, va mostrar interès en el progrés de Messi, però en època de vaques magres no tenia pressupost per a pagar la teràpia. Messi, tal com explica el periodista napolità Roberto Saviano al seu últim llibre, La bellesa i l’infern (Empúries, 2010), no es va donar per vençut i va continuar demostrant que el futbol era la seva passió, tot i ser el més baixet del terreny de joc.
Fins que un dia de l’any 2000, Carles Rexach, el director esportiu del FC Barcelona, advertit del seu talent, es va comprometre a pagar el tractament si Messi, ‘la Puça’, estava disposat a començar una nova vida a la Masia. Amb tretze anys, Messi i la seva família van aterrar a Catalunya, d’on curiosament havien marxat cap a l’Argentina, gairebé un segle abans, un besavi (José Pérez Soler, de Bellcaire d’Urgell) i una besàvia seus (Rosa Mateu, de Blancafort de Noguera). Messi va ingressar a l’equip infantil del Barça i, des de llavors, la seva progressió per totes les categories del club ha estat espectacular. I en menys d’una dècada, ha arribat a ser el millor jugador del món.
Enllaços
Array
