18.03.2010 - 06:00
‘Guia de vins de Catalunya. Tast a cegues 2010‘ dels periodistes especialitzats Jordi Alcover i Sílvia Naranjo conté més de 1500 referències de vins de totes les denominacions d’origen catalanes, inclosa el cava, i els vins de taula (que els autors cotemplen per la importància quantitativa que tenen en el mercat). Però aquest llibre va més enllà de la voluntat d’orientar al consumidor per conèixer i triat. En paraules de Jordi Alcover: ‘No només és una guia de prescripció sinó que també és una eina privilegiada d’anàlisi del vi català.
Després d’haver tastat tots aquests vins, els autors de la guia consideren que els vins blancs, caves, dolços i rosats, així com els especials (rancis, vermuts…) juguen a primera divisió. En canvi, en vins negres la situació no és tan clara i depèn molt de la zona (destaquen el Priorat, Montsant, Terra Alta, Alt Empordà).
A Catalunya actualment només tres de cada deu ampolles de vi que es consumeixen són de vi català. Els autors consideren que aquesta dada és preocupant i evidencia que hi ha coses que el sector no fa bé: ‘Per què la gent no consumeix vi català? pregunta Naranjo. I respon ella mateixa: Per desconeixement. Quan tastes tants vins durant dos anys (perquè aquesta és la segona edició de la guia), t’adones que ens manca tipicitat. I la tipicitat la donen les varietats de raïm. Hem deixat entrar molta varietat de fora i el vi d’aquí s’ha acabat fent un producte massa globalitzat’.
Jordi Alcover argumenta: ‘En els últims cinquanta anys aproximadament s’ha distorsionat el territori amb la fal·lera de les varietats franceses. Tothom es va posar a fer merlot, chardonnay, cabernet… Es va canviar territori per mercat. La introducció de les varietats foranes es va produir per un criteri comercial. D’aquí ve la distorsió. Però en aquests moments ja no té sentit vendre vins fets d’aquestes varietats, perquè ja no son competitius, sempre hi haurà un cabernet més barat en el mercat mundial.’
‘Nosaltres defensem que els vins s’han de fer amb varietats autòctones i les foranes han de ser complementàries. Aquest punt de partida l’any passat encara trobava pocs adeptes, en canvi enguany, bona part del sector ho comparteix. Només així els vins retrobaran la tipicitat que ara els manca i només així aconseguirem arribar al consumidor. Perquè el consumidor percep que no hi ha identitat i com que no sap què compra, doncs no compra vins catalans.’
‘En el llibre no només fem el discurs de la tipicitat. També diem altres coses com que el propietari és responsable del territori.’ En aquest sentit, en la nota de tast es destaca (i es dóna unes dècimes de més en la puntuació) aquells vins fets amb varietats autòctones de la zona, i també d’aquells vins fets amb agricultura ecològica o integrada.
Història de la guia i metodologia
La guia va néixer d’un primer encàrrec efímer de l’adminsitració: Jordi Alcover i Silvia Naranjo , que havien elaborat l’especial de vins de La Vanguardia, havien de fer una mena de ‘guia Peñín’ en català. Però els autors van fer una contra-proposta, primant la metodologia per davant del nom. I així proposaven una guia feta a partir del tast a cegues i sense acceptar publicitat. De l’encàrrec primer només en va quedar la cessió d’un espai a l’Escola de viticultura i enologia Mercè Rossell a Espiells, espai on realitzen els tasts. Per la resta, la guia es va convertir en un projecte privat.
Alcover i Naranjo envien una convocatòria als Consells Reguladors i aquests ho fan saber als cellers de cada DO. Lliurament i sense pagar cap mena d’inscripció, els cellers poden enviar els seus vins a Espiells i són els que arriben els que els autors procediran a tastar i a puntuar.
