14.03.2010 - 06:00
El gel és la imatge, i la metàfora, potent que mou la novel·la de Joan Pons, ‘La casa de gel‘ (Bromera, Premi Ciutat d’Alzira 2009). L’obra porta per subtítol ‘La història d’amor de l’home més lleig del món’. El protagonista és Simó Vallès, un jove de físic simiesc que, mentre reflexiona sobre el procés d’escriptura i s’enamora d’una peixatera, investiga el terrible secret que va turmentar son pare. Llegiu el principi de la novel·la. El llibre segueix la línia estilística de la seva novel·la anterior, ‘Barba-rossa’ (la Magrana), en un estil àgil i dinàmic, a base de capítols breus. Podeu llegir el principi de la novel·la.
Explica l’autor: ‘Una novel·la ha de forjar una imatge que justifiqui les paraules que l’han creada. La imatge d’aquesta novel·la és el gel, entès, en paraules del poeta Robert Frost, com ‘la veritat nua’.
Joan Pons (Ferreries, Menorca, 1960) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. De la seva producció, en destaquem ‘No cregui el que diuen de mi’ (Premi Francesc d’Albranca), ‘Nàufrags’ (Premi Joan Ramis i Ramis), ‘Remant cap al sol’ (Premi Joaquim Ruyra), ‘El laberint de les girafes’ (seleccionada per la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya com una de les millors novel·les catalanes del segle XX), ‘Homes sols’ (Premi Fundació Enciclopèdia Catalana), ‘Sorra a les sabates’ (finalista del Premi Salambó) i ‘Barba-rossa’, que serà traduïda al rus i inclosa en la prestigiosa revista Inostrànnaia Literatura.
