12.03.2010 - 06:00
Maria Barbal celebra els vint-i-cinc anys de ‘Pedra de tartera‘ amb una xifra que té ben pocs precedents: la traducció alemanya (en rústica i de butxaca) ha sobrepassat els 100.000 exemplars venuts (és el títol més venut de l’editorial alemanya Transit) des del març del 2007. I s’ha traduït també a l’astur-lleonès, a l’eslovè, a l’espanyol, al francès, al neerlandès, al portuguès i al romanès. El mes vinent n’apareixerà la traducció anglesa i, abans de gaire, la italiana. Coincidint amb l’aniversari de la seva primera novel·la, Barbal acaba de publicar el llibre de relats ‘La pressa del temps‘ (Columna).
Barbal explica que, des que la versió alemanya de ‘Pedra de tartera’ es va presentar a Leipzig, el març del 2007, ara fa tres anys, n’ha fet una trentena de lectures en aquell país. I que encara li’n continuen demanant, perquè, mercès a l’èxit de la novel·la, li n’han traduïdes més.
En aquests vint-i-cinc anys, de ‘Pedra de tartera’, se n’han venut 200.000 exemplars en català. És un llibre de llarg recorregut que continua ben viu: va sortir a la Magrana i fa pocs anys va passar a Columna; se n’han fet una seixantena d’edicions / reimpressions en col·leccions diferents; a més, el llibre ha entrat a l’escola i encara es va llegint.
Enguany per commemorar l’aniversari s’estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya una versió teatral de la novel·la, adaptada per Marc Rossich, dirigida per Lurdes Barba i protagonitzada per Àurea Màrquez. A Alemanya també conquerirà l’escenari en una versió de Joaquim Vidal-Folch, traduïda per Heike Nottebaum.
L’escriptora honesta
Carme Arenas, especialista en l’obra de Maria Barbal, prepara un opuscle sobre l’escriptora, que s’afegirà a la sèrie Retrats de l’AELC. Arenas compta les deu novel·les, els tres llibres de narracions, les obres per a infants, etc., i resumeix: ‘La trajectòria de Maria Barbal és sòlida, feta amb l’honestedat que actua amb una llibertat total.’ I recorda que, si la crítica va aplaudir ‘Pedra de tartera’, també la va etiquetar frívolament de novel·la rural (llavors hi havia el debat sobre la novel·la rural i la novel·la urbana), i això va fer que tingués una lectura local, que segurament va fer més difícil que s’exportés i que entrés en el circuit internacional. Sigui com sigui, ara és un fenomen mundial.
Continua Carme Arenas: ‘La literatura de la Maria Barbal t’atrapa, t’involucra, et porta a identificar-te amb els personatges (com tota bona literatura). I és una autora que confia en els lectors, tant que arriba a resoldre les situacions amb el·lipsis. Els personatges de les obres de Maria Barbal semblen febles i fràgils, però tenen una força increïble. Són personatges serens, com la Conxa de ‘Pedra de tartera’, personatges amb moltes cares i matisos.’
Personatges a banda, l’obra de la Maria Barbal té més característiques: l’estil, la llengua…, una llengua depurada, que no fa concessions, però que arriba perfectament al lector. Perquè la llengua conforma el pensament.
‘Parlar de narrativa és parlar de temps’
Maria Barbal acaba de publicar el llibre de narracions ‘La pressa del temps’. Són vint-i-set relats que, si res tenen en comú, i no és deliberat, és la idea del temps, de com el temps afecta i transforma els personatges. Aquest factor és comú en tots. ‘Potser perquè parlar de narrativa és parlar de temps. En un relat dos personatges es troben en un moment donat i giren la mirada al passat; en un altre el protagonista és un home molt gran que ha viscut una vida determinada i al final la voldria canviar; un home que viu per endavant tot allò que ha de fer… Són contes que tenen una marca de present molt clara, però no tenen tan clara la societat en què s’esdevenen. En el rerefons es veu que és aquí, però de fet podrien passar en un altre lloc. Són molt viatgers aquests contes.’
