09.03.2010 - 06:00
Llucia Ramis (Ciutat de Mallorca, 1977) ha guanyat el Premi Josep Pla amb ‘Egosurfing‘ (Destino, 2010). En aquesta novel·la descriu la relació entre dones joves que resideixen a la Barcelona d’avui i com les afecten internet i el sexe. En una entrevista amb VilaWeb (vídeo) aquesta jove autora mallorquina parla de l’ofici d’escriure, de la visió que té del sexe, de la condició de mare i de la ciutat de Barcelona, on s’està des que va instal·lar-s’hi per estudiar.
Li agrada d’escriure i de parlar de sexe, i sense manies: ‘Moltes vegades he dit que sí als homes per la mandra d’haver de dir que no i haver de suportar-los tota la nit. I no sóc pas l’única’, diu somrient. ‘No sabem explicar bé el sexe i moltes vegades donam més importància al joc, a l’escenografia, que no a l’acte en si.’ De la condició de mare: en cas de voler tenir fills, creu que no podria, per manca de diners. ‘Començ a fer feina a les nou del matí i pleg de nits. Em manquen diners per a tenir fills.’
De la literatura, en parla amb passió, ella que escriu des dels set anys: ‘No puc parar d’escriure. M’hi he passat mitja vida. Ja tenc cinc novel·les escrites, però solament he volgut publicar-ne dues. Sé que hi haurà un moment que hauré de deixar el periodisme, perquè t’acaba ofegant. Però ara el necessit per poder viure.’ Ramis col·labora amb el diari El Mundo, on fa cròniques de nit.
Es va fer conèixer amb la novel·la ‘Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys’ (Columna) i té la Barcelona nocturna molt ben apamada: ‘La ciutat vol esser cosmopolita, però últimament és molt avorrida. Molt. Ens tanquen els bars a les tres de la matinada. Als qui hi residim, la ciutat no ens tracta gens bé.
