04.03.2010 - 06:00
Diu Quim Monzó que, aplicada al periodisme, una ‘capoeira’ és rematar amb un cop inesperat l’adversari de l’adversari. Per a entendre’ns, la columna periodística va dedicada, posem per cas, al PP: en Monzó escomet aquí i allà. Amb tot això, els del PSOE se senten gratificats llegint-lo, però al final, quan ja no se l’esperen, Monzó venta guitza al PSOE i remata l’article. És l’estratègia de la girada final i d’atacar a dreta i a esquerra. D’això, n’hi ha molt en el nou recull d’articles de Monzó, ‘Esplendor i glòria de la Internacional Papanates‘ (Quaderns Crema), escrits entre els anys 2001 i 2004.
Papanatisme sinònim de progressisme
En el període 2001-2004 hi ha un canvi de govern i arriba el Tripartit. I aquest fet tenyeix els articles. El títol del llibre ve de la frase encunyada pel periodista Jordi Barbeta que ha fet fortuna, la ‘Internacional Progressista Papanates’, que fa referència al progressisme del post-franquisme i dels anys vuitanta (i d’avui, encara, en molts àmbits), que no era qüestionat perquè se li atorgava una superioritat moral i operativa (de tot allò que ha anat imposant). ‘Jo no escric sobre política, diu Monzó, però aquest ambient hi és de rerefons.’
‘Els anys vuitanta, diu també, era dels pocs que discutia el progressisme, que llavors no es podia ni tocar. I els ‘progres’ de seguida saltaven. Ara tothom ho ha descobert, i fins i tot mira de subratllar les errades dels ‘progres’. Però quan, el 2003, hi va haver el canvi de govern, va arribar la Internacional Papanates. En Barbeta va definir perfectament la situació.’ De fet, la frase d’en Barbeta era ‘Internacional Progressista Papanates’, però en Monzó, en el seu estil provocador més genuí, diu que l’ha escurçat per no ser redundant. Per Monzó el canvi de govern és l’arribada al poder de l’imperi de la plastilina, del domini de les poses, de la hipocresia de certes actituds.
Opinió sense opinió
‘Esplendor i glòria de la internacional Papanates’ conté cent quinze articles publicats al diari La Vanguàrdia, que Quim Monzó ha revisat i traduït. Segons ell, aquest és el recull més unitari de tots els que ha publicat, que ja són uns quants. Va començar a publicar articles els anys setanta i va començar a aplegar-los en llibre el 1982-83, aviat farà trenta anys. ‘A mi, diu, m’agradaria escriure articles d’opinió sense opinió. A mi, m’agrada fer fotografies, mirar i captar una sèrie de coses amb un enfoc, com els fotògrafs. Perquè no he tingut mai una ideologia que m’hagi guiat a la vida. Miro les coses per si mateixes i provo d’aplicar-hi el sentit comú.’
‘Benzina’ traduït a l’anglès
De cirereta, Monzó ha explicat que l’editorial nord-americana Open Letter Books li acaba de publicar en anglès el llibre ‘Benzina'(‘Gasoline‘) i que l’anirà a presentar a Nova York just després de Sant Jordi, dins el festival Voices.
