23.02.2010 - 06:00
‘L’Aran és un poble amb llengua, cultura i institucions pròpies i no pot ser tractat com la resta de comarques catalanes’. Aquestes paraules del Síndic d’Aran, Francesc Boya (bloc), revelen l’oposició frontal d’aquest territori occità al projecte de llei de vegueries aprovat pel govern català, que inclou l’Aran a la vegueria de l’Alt Pirineu juntament amb l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Baixa Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. En aquest reportatge de VilaWeb TV, en parlen les principals veus polítiques i socials de la Vall d’Aran, que consideren la llei un atac a la seva singularitat i al seu autogovern.
L’Aran, l’únic territori d’Occitània que administrativament pertany a Catalunya, té govern propi des de l’aprovació de la llei d’Aran del 1991 i per això considera que la llei de vegueries, com a eina de descentralització de la Generalitat, no té sentit a la Vall i no hi hauria de tenir cap mena d’efecte. ‘L’estatut especifica clarament que som una singularitat amb llengua pròpia i institucions pròpies, i ara resulta que no hi ha territori per a emplaçar-hi aquestes institucions; és una gran incongruència’, explica Carlos Barrera, Síndic d’Aran entre 1995 i 2007 i president de Convergència Democràtica Aranesa, el partit mirall de CiU de la Vall.
Segons ell, l’actual llei de l’Aran ja no permet d’incloure la Vall en cap nova divisió territorial fora del seu espai; però és que, si la reforma d’aquesta llei ‘ja s’hagués aprovat, ara no caldria parlar de vegueries, perquè s’hi determina, amb més claredat que no pas en la llei actual, que l’Aran no en pot formar part’. Recordem que la reforma de la llei actual, que ha de donar més competències al govern aranès, encara l’ha d’aprovar el parlament, cosa que s’hauria de fer durant aquesta legislatura, segons el nou estatut de Catalunya.
A banda els arguments jurídics, Barrera lamenta, també, que ‘Catalunya no entengui la importància de salvaguardar la cultura occitana. L’Aran és la flama d’un país, Occitània, que l’estat francès ha reduït pràcticament a brases; i això ens obliga a tenir més responsabilitat i a exigir més respecte i reconeixement de Catalunya a la nostra realitat i a les nostres institucions.’
Qüestió de diputats
A l’espera d’una nova llei electoral, que és gairebé segur que no s’aprovarà en aquesta legislatura, algunes veus justifiquen la inclusió de l’Aran a la vegueria de l’Alt Pirineu dient que, si fos vegueria, li tocarien molt probablement dos diputats o tres al Parlament de Catalunya i seria una circumscripció electoral pròpia de les eleccions espanyoles. Tot plegat, per cinc mil votants o sis mil. ‘És molt més important la sensibilitat del poble català envers el poble aranès que no pas el nombre de diputats’, diu Pau Perdices (CDA), batlle de Viella, que no troba sentit en aquest argument perquè, diu, ‘no discutirem pas per un afer de representació electoral’.
Boya, defensa la mateixa opinió i que l’Aran no s’inclogui en cap vegueria, ans sigui un territori amb un règim especial, independentment del nombre de diputats que li pertoquin. Boya demana, per tant, que Catalunya no caigui ‘en els vicis que han comès França i Espanya amb divisions i organitzacions territorials piramidals i quadriculades’ i que tracti la Vall d’Aran ‘com vol ser tractada per les altres institucions, especialment per l’estat espanyol’.
Ruptura amb el PSC
El síndic, que és, a més, diputat al parlament pel PSC, va fer saber la setmana passada, en una conferència feta a Betrén adreçada a la societat civil aranesa (vídeo), que no votaria la llei, si no es modificava, contra la disciplina del grup parlamentari. Boya també recordà llavors el seu compromís de trencar el pacte de coalició i de representació que el seu partit, Unitat d’Aran (UA), manté amb el PSC a la Vall des del 1990. El PSC, de fet, no hi té estructura, en aquell territori, i es presenta a les eleccions dins UA.
Cal recordar que el pacte entre UA i els socialistes causà un cert terrasbastall polític a la Vall, car un dels fundadors i membres històrics d’UA era precisament Carlos Barrera, actual president de CDA, el qual, arran d’aquest pacte, abandonà el partit, just abans d’esdevenir síndic amb CDA.
