Julià de Jòdar: ‘La tortura és una eina de la democràcia’

L’escriptor Julià de Jòdar (1942) ens rep al seu estudi del barri del raval de Barcelona. És aquest un estudi amb mítica, perquè abans de l’escriptor hi havia viscut el cineasta Joaquim Jordà. Ara Julià de Jòdar el té farcit de centenars de llibres ordenats temàticament, llibres que conviuen amb una munió de records, petits objectes i fotografies. Jòdar ens rep per parlar de la seva darrera novel·la ‘La pastoral Catalana‘ (Proa) guanyadora del Premi Carlemany 2009 (vídeo)

Jòdar ha volgut fer un homenatge a Philip Roth (autor de ‘Pastoral americana’) i narra la història de dues amigues que fa molts anys que no saben res l’una de l’altra es tornen a posar en contacte a través d’internet. L’una s’està a Miami i passa maldecaps, per culpa d’un home, en Jack, un torturador. I l’altra, per ajudar la seva amiga, se’n va a Miami amb el seu home, que és el cap de redacció d’un diari. Jòdar retrata la societat americana d’Obama i la societat catalana actual.

En l’entrevista l’escriptor explica els seus orígens literaris (‘vaig començar a escriure en castellà imitant Proust’), reflexiona sobre les democràcies occidentals, que veu com a instruments de poder i no com a sistemes on el poble mana, i defineix la pastoral catalana com l’establishment actual de polítics i periodistes que es coneixen i s’amaguen les vergonyes entre ells (‘quan arribi la independència haurem de destruir aquesta pastoral’).

Jòdar, durant l’entrevista, ens mostra tres objectes preuats que guarda en el seu estudi del Raval: una primera edició en francès de la ‘A la recerca del temps perdut‘ de Marcel Proust, un manifest contra la constitució espanyola dels anys setanta (‘no és nou això, fa molts anys que hi ha gent en contra de la constitució) i un rellotge de joguina que conserva ja fa 39 anys i amb el qual el seu fill gran s’adormia escoltant-ne la musiqueta.