22.01.2010 - 06:00
L’investigador de la Universitat de Leicester (Anglaterra) Salvador Macip (1970) ha escrit el llibre ‘Les grans epidèmies modernes‘ (la Campana, 2010) en què reflexiona sobre les pandèmies passades i les del futur. En aquesta entrevista (vídeo) parla de la grip A, dels vaccins, del fet que, a l’Anglaterra del segle XXI, el xarampió hi creixi, de si és cert que l’antidepressiu per excel·lència, el Prozac, és un placebo, de la responsabilitat social dels científics i del paper que tenen les grans farmacèutiques.
Macip defensa la gestió adoptada per les autoritats sanitàries tan bon punt es van saber els primers casos de grip A: ‘Més val preparar-se per a la pitjor eventualitat, que no pas al revés.’ Recordem que la grip A, observada per primera volta l’abril del 2009 a Mèxic, va ser la causa de tres mil morts a tot el món, lluny de les xifres que en un primer moment es van apuntar. Això va fer que molta gent considerés les mesures sanitàries desproporcionades: ‘És la lliçó que hem d’aprendre: els experts no han sabut guanyar-se la confiança del públic, sinó que han inspirat desconfiança. Vam espantar molt la gent i no serveix de res tenir el millor vaccí, si després la gent no se’l vol prendre.’ Macip fa una interessant reflexió sobre la responsabilitat social dels científics.
En aquest sentit, recorda que a Anglaterra ha augmentat, en ple segle XXI, el xarampió perquè fa deu anys hom va donar crèdit a les tesis del doctor Wakefield, que sostenia que el vaccí contra el xarampió podia causar autisme. ‘Deu anys després s’ha demostrat que la tesi era falsa i que es deien mentides, però la gent ha seguit els consells de famosos, de periodistes i d’alguns científics, i desconfia del vaccí. Hem de vigilar de qui fem cas perquè ara el xarampió ha augmentat a Anglaterra’.
Macip, contrari acèrrim de les teories conspiratives que sempre parlen de foscos interessos de les farmacèutiques en l’aparició de pandèmies, no dubta a enumerar les males pràctiques de la indústria farmacèutica (pressionar perquè els metges receptin certs medicaments, aconseguir que l’administració admeti medicaments no necessàriament útils, etc.), però nega que no facin sinó enganyar i estafar. ‘No en toca més remei que tenir-les en compte i confiar-hi, perquè les farmacèutiques formen part del nostre sistema sanitari.’
Macip desmunta més teories, com la que diu que el vaccí del doctor Patarroyo, de Colòmbia, contra la malària va ser frenat per les farmacèutiques, però, en canvi, sí que dóna una certa credibilitat als estudis que indiquen que el Prozac, l’antidepressiu més famós del món, no passa de ser un placebo: ‘Ara, també dic que, si funciona gràcies a l’efecte placebo i no al principi actiu, doncs benvingut.’
Salvador Macip (Blanes, 1970) treballa actualment al Laboratori de Mecanismes de Mort Cel·lular, que ell mateix dirigeix, de la Universitat de Leicester (Regne Unit). Abans havia treballat a l’hospital Mount Sinai de Nova York. La seva especialitat és la lluita contra el càncer i, també, la divulgació científica. Seguidor d’autors com Oliver Sacks, un dels grans científics divulgadors, Macip ha escrit llibres de divulgació com ‘Immortals, sans i perfectes’ (Edicions 62, 2008), però també novel·les (‘Mugrons de Titani’, ‘Els reis del món’) i fins i tot té temps per a actuar en grups de música electrònica i de rock dur.
