19.01.2010 - 06:00
Un dels noms musicals d’aquesta setmana és el del grup empordanès Sanjosex, que ahir va posar a la venda el seu tercer disc, ‘Al marge d’un camí’ (Bankrobber, 2010). Dirigit pel músic Carles Sanjosé, el grup pre-estrenarà demà i demà-passat el disc a la sala Heliogàbal de Barcelona i el concert de presentació oficial serà dissabte a Girona. ‘Sempre he anat a la meva. La proposta, l’he marcada jo, i m’he deixat estar de modes’, diu a VilaWeb TV Carles Sanjosé, que insisteix, també, en la necessitat de ‘reivindicar-nos culturalment’.
‘Cerquem un estil que ens defineixi com a un grup d’aquí’, diu Sanjosé. Aquesta idea de la reivindicació cultural catalana és el motor conductor del tercer disc de la banda. Un treball amb lletres introspectives, en què, sovint, el músic es mostra desencantat amb el món que ens envolta (hi trobem frases com ara ‘no vull decidir’, ‘vull perdre el fil’, ‘hauríem de marxar i deixar-ho tot enrere’), i potser per això, continua sentint certa nostàlgia pel temps passat, com a ‘Corriol’, on lamenta ‘ideals que s’han perdut’.
No totes les cançons donen aquesta visió més aviat pessimista de la vida, i en Carles és el primer en reivindicar-les, perquè assegura que no ha estat pas la seva intenció fer un disc negatiu. Així, trobem cançons com ‘Animal salvatge’ (‘Et miro i no sé què ets, potser un animal salvatge, que t’estires al meu llit només per poder mostrar-te’), ‘Content i bé’ (‘Com m’agrada, aquesta vida’, ‘tot ben net és molt millor’), Aire!’ (‘Tu què mires?, faig el que vull amb la vida’) i ‘Bob Dylan’ (‘Jo juraria que a mi em van fer amb la música de fons del Desire’, ‘vull agrair-te que un dia et posessis a escriure’).
Sanjosé també assegura que els músics forjats al camp són diferents dels de la ciutat: ‘A Barcelona, la gent sol ser força ‘flipada’, estilísticament parlant’, afirma el músic, que considera: ‘Els de poble som més eclèctics i ‘passotes”.
