07.01.2010 - 06:00
És advocat i director de Justícia i Pau, l’ONG dedicada des de fa més de quaranta anys a la defensa dels drets humans i a la lluita contra tota mena d’injustícies; molt especialment, contra les injustícies dels processos penals del nostre país. Ara acaba de guanyar el III Premi de Recerca en Drets Humans de la Generalitat per un estudi que denuncia el mal ús, i l’abús, de la presó preventiva a l’estat espanyol. En aquest vídeo Eduard Ibáñez (bloc) explica que, a parer seu, més del 20% dels empresonaments preventius s’imposen a persones que el judici demostra que són innocents.
‘El cas més preocupant és el tractament dels sospitosos de terrorisme islamista’, explica. Segons la fiscalia mateix, aquests últims deu anys han detingut 446 sospitosos de gihadisme; de tots aquests, la majoria empresonats, 362 han estat declarats innocents i 84 han estat condemnats.
Inseguretat jurídica
Per Ibàñez, cal una reforma important de la legislació espanyola que reguli les mesures preventives que pot prendre un jutge. ‘Hi ha una gran inseguretat jurídica a l’estat espanyol perquè la llei dóna al jutge un marge d’actuació excessivament gran, que li permet de fer empresonar seguint uns criteris dubtosos i que es poden aplicar amb una certa frivolitat’, explica. Per això proposa de canviar la legislació i de fixar uns criteris i un terminis clars per a la presó preventiva.
Criteris? ‘Risc de fugida i obstrucció o destrucció de proves; cap més criteri no hauria de ser acceptable.’ Terminis? ‘Període de presó preventiva, com a màxim i tirant llarg, que no superi mai un any; actualment a l’estat espanyol pot arribar a ser de quatre anys, a l’espera de judici; una brutalitat.’ Una altra mesura millor, i molt important, diu Ibáñez, seria d’obligar a fer el judici abans d’un any des del moment de l’empresonament.
L’Audiència Nacional espanyola, un tribunal especial
Ibàñez també parla de l’Audiència Nacional espanyola, un dels tribunals que imposa més presons preventives. ‘És un tribunal especial i hauria de desaparèixer’, diu, i argüeix que té massa poder i que es troba sotmesa a la gran pressió política i mediàtica de Madrid.
Ibàñez recorda, per exemple, que l’Audiència espanyola jutja precisament ara els periodistes del diari Egunkaria, tancat fa set anys. ‘És intolerable que set anys després del tancament d’un diari (una altra mesura preventiva fora de lloc, amb tots els danys personals i col·lectius que representa) es faci el judici; essent així, a més a més, que la fiscalia mateixa ha demanat de sobreseure el cas’.
