06.01.2010 - 23:30
S’anomena ‘egosurfing’ la pràctica de posar el teu nom al Google per veure què hi apareix, què es diu de tu a la xarxa. Aquesta pràctica té uns altres noms, però Llucia Ramis (Palma de Mallorca, 1977) va trobar que ‘egosurfing’ era una paraula molt encertada. I se la va guardar, perquè llavors ja tenia al cap d’escriure un llibre al voltant d’internet: ‘Volia escriure una novel·la sobre internet, però sense parlar d’internet. Sobretot, a partir del ‘fenomen Facebook’. ‘Vaig entrar a Facebook fa un any i ja vaig advertir: `Atenció, escric sobre vosaltres. Tots sou susceptibles de sortir a la meva nova novel·la´.’
Aquesta novel·la, doncs, va començar a la xarxa i ha acabat aconseguint el Premi Josep Pla 2009, que atorga l’editorial Destino. El gruix de ‘Egosurfing’ gira al voltant de la perversitat dels sistemes de recerca i de les xarxes socials (Google, Facebook, blocs, Twitter, xats…). Segons Ramis: ‘Hi ha molt d’exhibicionisme i de voluntat de reconeixement. Formes part de les xarxes socials per fer amics, diuen, però, en realitat, allò que cercam és cridar l’atenció, el reconeixement, ‘feedback’… És una actitud molt egocèntrica. I ja sabem que fa molts anys que la societat és egocèntrica, però ara, a més, és vanitosa. La gent no solament vol esser al centre, sinó per damunt.’
‘Egosurfing’ de Llucia Ramis és una novel·la amb ritme i acció, que té tres protagonistes, cap dels quals no viu enganxat a internet. La pràctica que fan de la xarxa és convencional, però els permet d’entrar en contacte després d’una situació accidentada: la narradora és una noia que escriu llibres d’autoajut, fa de negra que en diuen, perquè no els signa; després tenim una periodista que treballa en un programa sensacionalista; i finalment hi ha un noi ferit perquè li cau al cap una bossa d’escombraries. La periodista acusa la narradora de ser la causant de l’accident, perquè creu que ocupa el pis d’on han llençat la bossa. La vida d’aquests tres personatges s’entrecreua, amb no pocs embolics.
I ara que Llucia Ramis ha acabat la novel·la i, a sobre, ha aconseguit el Premi Josep Pla, què farà? Deixarà Facebook perquè ja no és una eina que li serveixi per a la novel·la, o s’hi mantindrà per veure l’efecte del premi? Respon: ‘Per una banda aturaria el Facebook, però per una altra, hi ha tanta intriga a saber quants contactes tindré demà’.
Periodistes cap a la literatura
Per segon any consecutiu guanya el Premi Josep Pla un periodista i, a més, sense una llarga trajectòria literària. Si l’any passat va ser el periodista radiofònic Gaspar Hernández amb ‘El silenci’, la seva òpera prima, enguany s’ha endut el guardó Llucia Ramis, que va saltar al panorama literari l’any 2008 amb ‘Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys‘ (Columna), una novel·la d’encàrrec, que va ser una aposta de l’editora Ester Pujol.
Precisament Ester Pujol, que forma part del jurat del Premi Pla, explica a VilaWeb que aquest premi és força bo per a debutar o per a consolidar-se com a autor. ‘El fet de guanyar el Premi Josep Pla posa la Llucia Ramis sota un focus que segur que la farà més visible.’
Pujol també avala que ‘Egosurfing’ és una novel·la madura, molt actual, que toca un tema nou, que fa crònica del seu temps, com ja feia amb la primera. ‘Va en la línia de l’anterior, però es nota molt la progressió estilística.’
I què destaca de l’obra l’editora? ‘En el món actual, on hi ha la màxima comunicació a l’instant, on tenim la necessitat de mostrar-nos per fer amics, allò que la novel·la explica és que, de fet, ens mostrem, mostrem la nostra privacitat perquè necessitem que ens busquin. I la novel·la és crítica i deutora d’aquest fet tan actual.’
Ester Pujol també ens avança que ‘Egosurfing’ és una novel·la amb molta acció que absorbeix el lector. ‘La història principal té uns talls, molt ben posats, que inclouen petits contes relacionats amb personatges sobreexposats als mitjans (un participant de ‘Gran hermano’, una nena filla d’una famosa, un participant en el ‘Diario de Patricia’…). Llucia Ramis reflexiona sobre la necessitat que tenim de buscar-nos a nosaltres mateixos i la necessitat que estiguin per nosaltres.’
El perfil
Llucia Ramis Laloux (Palma, 23 d’abril de 1977) col·labora en l’edició catalana del diari El Mundo, on cada setmana publica la crònica Plexiglàs del suplement Tendències. També col·labora a ComRàdio i a RAC1. L’any 2008 va publicar la seva primera novel·la, ‘Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys’ (Columna) i també ha participat en els volums col·lectius ‘Odio Barcelona’ (2008) i ‘Matar en Barcelona’ (2009).
