31.12.2009 - 06:00
És l’abril de 1911. Un jove Joan Miró de divuit anys és a Barcelona fent de meritori de comptabilitat a la drogueria Dalmau i Oliveres. Els seus pares són a Palma. Miró porta un any inquiet. Més i tot, turmentat. Finalment es decideix a escriure al seu pare per comunicar-li una decisió rotunda, que serà transcendent per a ell i per a la història de l’art. Ho diu amb aquestes paraules: ‘Renuncio a la meva vida actual per dedicar-me a la pintura’. Aquesta informació la trobem a la primera carta de ‘Epistolari català de Joan Miró. 1911-1945′, coeditat per l’ediorial Barcino i la Fundació Joan Miró.
Es tracta d’un primer volum de cartes i postals, que Miró va escriure a personatges com Enric C. Ricart, Lola Anglada, Josep Dalmau, Pablo Picasso, Josep Francesc Ràfols, Pablo Gargallo, Sebastià Gasch, J.V. Foix, Salvador Dalí, Joaquim Torres Garcia, Joan Prats, la seva dona Pilar Juncosa, Joaquim Gomis, Francesc Trabal, Joan Brossa… Aplega 488 cartes de les quals 300 són inèdites.
El gènere epistolar permet descobrir el Miró més intim i reflexiu. En aquests volum, que va del 1911 al 1945, sentim amb aquesta veu tan pròpia que té i que és majoritàriament desconeguda fins ara, l’esforç que fa Miró per consolidar-se com a pintor, la seva anada a París i el posterior èxit, la vinculació amb Catalunya, i també com va viure la Primera Guerra Mundial i els anys duríssims de la postguerra franquista. És un Miró molt ric el que es descobreix en aquestes cartes.
Octubre del 1917. Miró parla a Enric C. Ricart
Un petit fragment: ‘…crec que després del grandiós moviment impressionista francès de cant a la vida, d’optimisme, i dels moviments post-impressionistes, de les valenties simbolistes, del sintetisme fauve, i de l’anàlisi i dissecció del cubisme, i futurisme, després de tot això, veurem un art lliure, en què l’interès serà en el so de la vibració de l’esperit productor. Aquest modern moviment d’anàlisi haurà dut l’esperit a una lluminosa llibertat.’ …
Un projecte que ve d’antic
L’historiador de l’art i director dels museus de Barcelona durant el franquisme Joan Ainaud de Lasarte (1919-1995) va començar a aplegar la correspondència de Miró a primers dels anys quaranta. Fou arran de l’amistat amb el fill del galerista Joan Prats i de la posterior coneixença del pintor. Però l’inici real del projecte es pot fixar el 1967, durant els preparatius de la gran exposició sobre Miró que es va fer a l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, entre el novembre de 1968 i el gener de 1969. És allí on Ainaud li va explicar a Miró la voluntat i a necessitat d’aplegar la valuosa correspondència, perquè no es perdés ni s’estraviés ni es destruís, i Miró li va encarregar a ell la comesa, segons que explica el seu fill, Joan Francesc Ainaud.
El treball fet per Ainaud ha estat molt important, però en el darrer estadi de la publicació de l’epistolari hi han treballat un equip de tres especialistes: el professor d’art de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan M. Minguet, la conservadora de la Fundació Joan Miró, Teresa Montaner, i el coordinador de l’editorial Barcino, Joan Santanach.
