Ernest Folch: ‘Tenim un sol objectiu: fer créixer el nombre de lectors en català’

Ernest Folch, conseller delegat d’Ara Llibres i de la plataforma digital 36L Books, ha estat elegit president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, en substitució de Lluís Pagès, propietari de Pagès Editors, que l’ha presidida aquests darrers quatre anys. Folch és el cap d’una candidatura molt representativa del món editorial català (per àmbit, territori, volum…), en què hi ha implicats els responsables de les editorials més importants del país: Xavier Mallafrè, director general del Grup 62; Joaquim Palau, director general d’RBA-la Magrana; el propietari de Bromera, Josep Gregori; el gerent de Cossetània, Jordi Farré; Josep Cots, responsable de l’editorial revelació, Edicions de 1984; Francesc Moll, de l’editorial Moll de Palma; els editors de Vicens Vives, Cruïlla, Edebé, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, EUMO (editorial universitària) i Enciclopèdia Catalana.

—Què l’ha motivat, sobretot, a presidir la candidatura?

—Estic molt content de presidir una candidatura que reflecteix la realitat de l’edició en català. I tots els qui hi som tenim el convenciment que l’Associació és el millor àmbit per a discutir els nostres problemes i per a establir un pla d’acció del llibre català. Tots estem d’acord que és un moment important de l’edició en català. El llibre català té tres fronts que ha de millorar: primer, hem de ser més competitius en les traduccions; segon, hem de millorar la promoció i el màrqueting; i tercer, tot allò que fa referència al punt de venda. Per una altra banda, també tenim ganes de millorar la nostra ordenació interna: volem potenciar algunes àrees i per això hem instituït tres vice-presidències amb responsabilitats temàtiques: la vice-presidència primera s’encarregarà de les relacions institucionals; la vice-presidència segona de qüestions econòmiques; i la vice-presidència tercera de la Setmana del Llibre en Català i de les fires. I amb la voluntat que l’Associació sigui més participativa i oberta, a cada reunió de la junta, hi convidarem un editor diferent que no en formi part. D’aquesta manera recollirem les seves inquietuds i nosaltres li ensenyarem com funcionem.

—Què volen assolir en l’àmbit de les relacions institucionals?

—Millorar la interlocució amb la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, el govern de les Illes i el d’Andorra. Hem de trobar noves vies d’acord en els tres àmbits que volem millorar (ajuts a les traduccions, màrqueting, impulsar nous punts de venda…), les institucions ens han de dar suport, els hem de demanar que legislin amb valentia, etc.

—Vostè, president, i Jordi Farré, vice-president primer, dirigeixen les dues plataformes digitals que han sorgit a Catalunya. No deu ser casual que presideixin aquesta junta.

—No és casual. Tenim el convenciment que és un espai important i que Catalunya va al davant en la implantació del llibre digital. És un àmbit fonamental per al futur immediat de l’edició. I volem fer pedagogia, explicar bé als nostres associats aquesta nova realitat, els avantatges de la digitalització. De fet, la nova junta té un sol objectiu: fer créixer el nombre de lectors en català.

—Aquesta junta és interessant: és plena d’editors i d’editorials que es fan la competència en molts aspectes. Com ha aconseguit la unitat?

—El nostre problema, el de fer créixer el nombre de lectors, ens uneix. I em satisfà molt que tots ens hàgim posat d’acord.

—Antoni Comas, l’actual president del Gremi d’Editors de Barcelona i Catalunya, continuarà presidint-lo, perquè no s’ha presentat cap més candidatura. És sabuda la seva manca de sintonia amb Comas. Com afectarà això la relació de l’Associació amb el Gremi?

—En el passat hi ha hagut dificultats entre l’Associació i el Gremi; però nosaltres cercarem la col·laboració, no l’oposició.

—Un altre capítol delicat és el de la Setmana del Llibre en Català. Després de deixar Barcelona per desavinences amb l’ajuntament, s’ha vist que calia tornar-hi. Quina posició prendrà l’Associació d’editors sobre la Setmana?

—L’Associació té la voluntat de conduir la Setmana. Efectivament, l’any vinent serà importantíssim: tornarà a Barcelona amb un canvi de data, per fer-la coincidir amb l’Onze de Setembre. Serà un canvi de model profund, i l’Associació vol conduir aquest procés. Sembla que, al final, la crisi hagi afavorit l’entesa entre l’ajuntament i l’Associació. Ha estat, doncs, positiva en aquest punt.